Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda

El Massimilian Sforza (Milan, 25 de sginer 1493 - Paris, 4 de sgiugn 1530) a l'è stad el Duca de Milan del 1512 al 1515, in tra i ocupazzion frances del Luis XII e del Franzesch I.

El Massimilian de sgioven, dissegnad del Giovann Ambroeus de Predis

Fioeul del Lodovigh el Moro e de la Beatriz d'Est, el nass in del castell che incoeu l'è el sforzesch: quand che 'l pader el perd el trono l'è lassad in la cort imperial de Innsbruck, cont i Asborgh che ciapen i ben milanes e in cambi ghe paghen un salari. Quand che i Confederad ciapen el Ducad de Milan el meten su, ma quand che perden la bataja de Marignan ghe dà, in cambi de la libertà 'me privad citadin in Franza, i dirit in sul trono ai frances.

Ultim duca nativ de Milan, a l'è de tancc retegnud minga bon e che 'l pensava domà ai piasè de la vita: de lu l'Ironem Moron, sò imbassador, el diseva che l'era propi diferent del pader, degenerad e minga atent al patrimoni de familia. Ma gh'era anca quei che pensaven che, per l'età che 'l gh'haveva quand che 'l s'era trovad in mez a 'sti situazzion chi, el se fuss comportad bastanza ben.

Per la storia, ghe piaseva minga studià - a l'arcivescov de Milan che gh'haveva domandad cossa 'l voleva fà de grand gh'haveva did "andà no a scoeula" - e l'era magher, minga trop volt, cont i oeugg scur e 'l nas un poo aquilin, cont i cavej che, per eredità estensa, eren vers el biond. Tant 'me i fredei el gh'haveva una tendenza a la pecondria e a la depression, e 'l se dessedava tardi e 'l faseva squasi nagot tut el dì.

Riferiment

Modifega

Alter proget

Modifega