Carles Ros

Carles Ros i Hebrera, né à Valence le 4 novembre 1703 et mort dans la même ville le 6 avril 1773, est un notaire, écrivain et éditeur espagnol dont l’œuvre est essentiellement consacrée à la culture et la langue valenciennes. Il est considéré comme l’un des précurseurs de la Renaixença au Pays valencien^[1]^,^[2].

Œuvres

Parmi ses œuvres figurent certaines compositions en monosyllabes (par exemple No pot dir al lo que yo ou Tu rat, qui tant te faç gran).

Epítome del origen y grandezas del idioma valenciano (1734)
Cualidades y blasones de la lengua valenciana (1752)
Práctica de ortografía para los idiomas castellano y valenciano (1732)
Breve diccionario valenciano castellano (1739)
Diccionario valenciano castellano (1764)
Formularios de escrituras publicas (1773)
Cartilla real, theorica practica, segun leyes reales de Castilla, para escrivanos
Corrección de vozes y phrases que el vulgo de Valencia, ùsa en su matèrno idioma
La Procesión del Corpus de Valencia en el siglo XVIII
Ràro diccionàrio valenciàno-castellano, ùnico, y singulàr, de vòzes monosylabas

Tractat d'adagis i refrans (1733)
Romance entretingut hont se reciten las fatigas y treballs que passan los casats curts de havèrs : declarant quant y a quina edat es poden casar los pobres, que per als richs tota hora es bona (1750)
Rahonament y coloqui nou en lo qual un llaurador li declara son amor a una dama chispera, requebrantla per mols camins per veure si pot llograrla per muller y al mateix temps li proposa son saber, maña y habilitat / compost per un poticari de manegueta, barber de barber y doctor de secàRahonament y coloqui nou en lo qual un llaurador li declara son amor a una dama chispera, requebrantla per mols camins per veure si pot llograrla per muller y al mateix temps li proposa son saber, maña y habilitat / compost per un poticari de manegueta, barber de barber y doctor de secà
Coloqui nou, curios, y entretengut, hon se referixen la explicaciò de les Dances, Mysteris, Aguiles, y altres coses exquisites, tocants à la gran Festa del Corpus que es fa en Valencia (1772)

Tito Bufalampolla y Sento el formal, habent oit llegir el rahonament del Pardal Siso y el Dragó del Colegi, determinar aquell anar a Sant Joan a fi de averiguar si el dit Sisó li respondrà à les preguntes que vol ferli, y en efecte dona conte de lo que sosuí quant tornà al puesto del campanile, y altres coses

↑ (ca) Biographie dans la Gran Enciclopèdia Catalana.
↑ Frank Martin, Les Valenciens et leur langue régionale : Approche sociolinguistique de l'identité de la communauté Valencienne (thèse de doctorat), Presses universitaires du Septentrion, 2000, 772 p. (ISBN 9782729537951), p. 73

Sur les autres projets Wikimedia :