Catalan

edit

Etymology

edit

From carall +‎ -ot.

Pronunciation

edit

Noun

edit

carallot m (plural carallots)

  1. idiot, fool
    • 2002, Albert Sánchez Piñol, chapter 2, in La pell freda, La Campana, →ISBN:
      Perquè amb la meva resposta de carallot m'havia arriscat a provocar la intemperància del jutge i a fer inútil el seu sacrifici.
      Because with my idiotic answer I had risked to provoke the judge's intemperance and to make his sacrifice useless.
    • 2021 July 26, Rudolf Ortega, “Cosa de totis”, in El País[1]:
      Ens l’imaginem amb cara de carallot, amb la finestra abaixada per evitar que el fum quedi dins el cotxe, però bé podria haver estat l’acompanyant seguda al costat, o bé ser ella mateixa la de la cara de carallot.
      (please add an English translation of this quotation)

Further reading

edit