carallot
Catalan
editEtymology
editPronunciation
editNoun
editcarallot m (plural carallots)
- idiot, fool
- 2002, Albert Sánchez Piñol, chapter 2, in La pell freda, La Campana, →ISBN:
- Perquè amb la meva resposta de carallot m'havia arriscat a provocar la intemperància del jutge i a fer inútil el seu sacrifici.
- Because with my idiotic answer I had risked to provoke the judge's intemperance and to make his sacrifice useless.
- 2021 July 26, Rudolf Ortega, “Cosa de totis”, in El País[1]:
- Ens l’imaginem amb cara de carallot, amb la finestra abaixada per evitar que el fum quedi dins el cotxe, però bé podria haver estat l’acompanyant seguda al costat, o bé ser ella mateixa la de la cara de carallot.
- (please add an English translation of this quotation)
Further reading
edit- “carallot” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
- “carallot”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
- “carallot” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- “carallot” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.