Wikipedia:Babel
caAquest usuari té el català com a llengua materna.
ca-vaEste usuari parla el dialecte valencià meridional.
es-4El nivel de este usuario corresponde al de un hablante casi nativo del español.
en-2This user can contribute with an intermediate level of English.
it-2Questo utente può contribuire con un livello intermedio di italiano.
pt-2Este usuário/utilizador pode contribuir com um nível médio de português.
oc-2Aqueste utilizaire pòt contribuir amb un nivèl mejan d’occitan.
fr-1Cet utilisateur peut contribuer avec un niveau élémentaire de français.
ad-1Ête usuario pue contribuir con un nivé básico d'andalû.
an-1Iste usuario puede contrebuyir con un ran alazetal d'aragonés.
ast-1Esti usuariu pue contribuir con un nivel básicu d'asturianu.
ext-1Êti usuariu puei contribuil con un nivé básicu d'êtremeñu.
gl-1Este usuario pode contribuír cun nivel básico de galego.
mu-1Ête usuario pue contribuir con un nivé básico e murciano.
ro-1Acest utilizator poate contribui în română la un nivel de bază.
la-1Hic usor simplici latinitate contribuere potest.
el-1Αυτός ο χρήστης μπορεί να συνεισφέρει σε βασικού επιπέδου ελληνικά.
eu-1Erabiltzaile honek oinarrizko mailan lagun dezake euskaraz.
...This user would like to be able to speak more languages.
ipa-3
ə
This user has an advanced understanding of the International Phonetic Alphabet.
Latn-
A
This user has an understanding of the Latin script.
Grek
Ω
This user has an understanding of the Greek alphabet.
Cyrl-2
Д
This user has an intermediate understanding of the Cyrillic script.
Arab-1
ع
This user has a basic understanding of the Arabic script.
Other Wikipedia:Userboxes
This user is human.
This contributor to Wikipedia is male.
This user uses the personal pronouns
he, him
This user believes in civility and assuming good faith.
This user advocates pacifism.
@This user can be reached by email.
<ref>This user recognizes the importance of citing sources.
This user is interested in linguistics.
AndroidThis user's smartphone is powered by Android.
This user is a Social Ecologist.
This user is a member of the Association of Redirectionist Wikipedians.
This user supports the direct participation of electorates by initiative, referendum, recall, and dissolution.


This user values the quality of Wikipedia articles over the quantity and thus supports the merging of related content and deletion of articles that violate policies and guidelines.
This user has edit rights on the English Wikipedia.
This user has registered rights on the English Wikipedia. (verify)
This user has autoconfirmed rights on the English Wikipedia. (verify)
This user has extended confirmed rights on the English Wikipedia. (verify)
This user has AutoWikiBrowser rights on the English Wikipedia. (verify)
This user has created a global account. Nuvolet's main account is on Wikipedia (in English).
This user has been editing Wikipedia for more than 15 years.
This user has been on Wikipedia for 15 years, 2 months and 7 days.
WikipediaDone suport al chapter
Wikimedia CAT.
I vós? Si us plau, signeu en senyal de suport.

I support the Wikimedia CAT chapter.
Don't you? Please, give us your support.

Hola, em dic Jaume (/ˈdʒau̯me/, [ˈd̥ʑ̊ä̝ʊ̯me̠]) i soc un ciutadà natiu del País Valencià.

Durant el període 2011–2015 vaig estudiar Ciències Polítiques a una reconeguda universitat del meu país que preferisc no revelar per qüestions de privacitat.

Els meus interessos inclouen matèries de diferent tipus, des de la política i la lingüística fins a la salut i la naturalesa.

Gràcies a la meua interacció amb altres i la meua natura autodidacta he adquirit coneixements sobre altres llengües, en especial les llengües ibèriques llatines. Estes llengües, com la resta de la Romània, formen un continuum dialectal imperfecte amb col·lisions en certes àrees o entre alguns grups etnolingüístics.

A la Península Ibèrica es produïxen diferents conflictes polítics i lingüístics que exercixen una clara influència en la realització dels individus.

Respecte a la política lingüística de les entitats perifèriques amb llengua pròpia, és incompleta i un ultratge a la voluntat de la ciutadania nativa.

De la mateixa manera existixen modalitats de pronúncia úniques que haurien de protegir-se amb més afany...

Contribucions

edit

Les meues contribucions en la Wikipedia en anglés van orientades devers la millora de les descripcions de les diferents llengües i dialectes ibèrics, aixina com a la difusió de la cultura catalano-valenciano-balear.

Guies i articles que he modificat o creat jo mateix
(els articles que he creat jo són indicats amb un asterisc (*))
Guia Descripció
Help:IPA/Catalan
(Ajuda:AFI/català)
vaig substituir els símbols <ɕ, ʑ, tɕ, dʑ> per <ʃ, ʒ, tʃ, dʒ>
vaig afegir la pronúncia del valencià estàndard
vaig millorar les transcripcions del català central
Help:IPA/Insular Catalan (*)
(Ajuda:AFI/català insular)
vaig afegir la pronúncia dels dialectes balears i de l'alguerés
Help:IPA/Astur-Leonese (*)
(Ajuda:AFI/asturlleonés)
vaig afegir la pronúncia de les llengües o dialectes de l'asturlleonés
Help:IPA/Spanish
(Ajuda:AFI/espanyol)
vaig introduir e(i)xemples molt útils
 
Article Descripció
Valencian language
(Llengua valenciana)
vaig afegir informació sobre fonologia valenciana
Catalan phonology
(Fonologia del català)
vaig organitzar les refèrencies i vaig afegir dades importants
Catalan orthography
(Ortografia del català)
vaig afegir les correspondències entre so i ortografia del català (IEC) i el valencià (AVL)
Catalan dialects
(Dialectes del català)
vaig introduir els dialectes valencians i altres dades d'interés

Temes de pronunciació

edit
Pronunciació estàndard
La llengua estàndard fa referència al model lingüístic, tant oral com escrit, més adequat per als registres formals: àmbit educatiu, mitjans de comunicació, àmbit administratiu... En el nostre cas, el valencià té set vocals (a, e oberta, e tancada, i, o oberta, o tancada i u), i és important diferenciar-les perquè marquen la distinció entre paraules, per exemple: dona (o oberta, persona de sexe femení) i dóna (o tancada, del verb 'donar'), o mèu (e oberta, crit del gat) i meu (e tancada, possessiu).
Com a norma general, són estàndards les realitzacions que són generals en el territori o que tenen un prestigi social reconegut. Hi ha realitzacions que són específiques d'una zona i que en esta s'accepten, com per exemple l'harmonia vocàlica. En canvi, no es recomanen les pronúncies d'un abast molt reduït o amb poc prestigi.
Pronunciació dialectal
Quan parlem de la pronunciació dialectal ens referim a les diferències que hi ha entre la parla i l'escriptura de la mateixa llengua en diferents zones del territori lingüístic i que es basen tant en la variació morfosintàctica, en la lèxica com en la fonètica. En la nostra llengua trobem dos grans blocs pel que fa a la parla dialectal: l'occidental i l'oriental.
Dins del bloc occidental trobem: el nord-occidental, el valencià de transició o tortosí, i el valencià (castellonenc, apitxat, meridional i alacantí). Dins del bloc oriental trobem: el català septentrional, el català central, el balear i l'alguerés. Les diferències principals són que en l'occidental:
  • Les e provenen de les e llargues i breus llatines i es pronuncien e tancada: cadena [kaδéna] o què [ké].
  • S'hi manté el so [w] en els possessius: meua, teua, seua, meues, teues, seues.
  • Els verbs incoatius es fan en -ix, -ixen, -isca, -isques...: servix, conduïxen, patisca, partisquen.
  • La x inicial o darrere de consonant es pronuncia [t͡ʃ]: xiquet.
  • S'hi manté la nasal ([n]) en els plurals dels antics proparoxítons acabats en n: hòmens, jóvens, còvens, àsens.
  • S'hi diferencien la e i la a, de manera que no es confonen en vocal neutra: [máɾe].
  • Sol mantindre's el so [j] en el dígraf -ix-: caixa [kájʃa].
  • Vocabulari: granera, xiquet, espill, palometa (papallona), corder, melic, pigota...
———————————————————————
Registres i varietats lingüístiques: històrica, geogràfica, social i funcional
Les varietats lingüístiques d'una llengua tenen a veure amb les diferències que hi ha en les àrees geogràfiques en què es parla la llengua. Pel que fa al valencià, trobem quatre tipus de varietats lingüístiques:
  • Varietat històrica o diacrònica → La varietat històrica considera la llengua des de l'evolució al llarg del temps. És a dir, són les diferents formes de parlar que hi ha hagut en la llengua segons el moment i l'època concreta. Per tant, la llengua no serà igual en el segle XII que en el segle XXI.
  • Varietat geogràfica o diatòpica → Parlem dels dialectes que té una llengua i que venen determinats per l'origen del parlant. Així, un valencià no parla igual que un mallorquí; de fet, un valencià d'Alcoi no parla igual que un valencià de Borriana. Entre els parlants d'una mateixa llengua hi haurà diferències dialectals depenent del lloc on siguen. Les diferències entre els diferents parlars es basen en els trets fonètics, la morfosintaxi i algunes paraules.
  • Varietat social o diastràtica → La varietat social depén del grup social del parlant, del seu nivell sociocultural. En general cada grup genera un argot: un lèxic, una fraseologia i una forma d'expressar-se que diferencien els seus membres de la resta de grups socials. Així, no parlarà igual un metge que un llaurador, ni un estudiant que un lladre.
  • Varietat funcional o diafàsica (registres) → Són varietats estilístiques que depenen de la situació comunicativa, de manera que el parlant usarà un registre o un altre segons la situació en què es trobe. Hi ha registres informals i formals i segons el registre parlarem d'una manera o d'una altra, amb un llenguatge més col·loquial o més formal. A més grau de formalitat, un llenguatge més especialitzat. Així, no parlarem igual en una conversa entre amics que si hem de llegir una ponència en un congrés.

Ferramentes

edit

Pàgines útils

edit