ultimàrem

Potser volíeu: ultimarem

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /uɫ.tiˈma.ɾəm/, occidental /uɫ.tiˈma.ɾem/
• Rimes: -aɾem

Verb

ultimàrem

1. (literari) Primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de ultimar.
2. (valencià) Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb ultimar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ul·ti·mà·rem (4)
• Anagrames: multaríem, mutilarem, mutilàrem