Vés al contingut

trompa

De Viccionari
Potser volíeu: trompà

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): oriental /ˈtɾom.pə/, occidental /ˈtɾom.pa/
  • Rimes: -ompa
  • Etimologia: Onomatopeic, segle XIII.

trompa f. ‎(plural trompes)

  1. Instrument aeròfon de metall, amb broquet, format per un llarg tub enroscat que s'eixampla gradualment des de l'embocadura al pavelló.
  2. Allargament muscular del nas o del llavi de l'elefant com a òrgan prènsil.
  3. Apèndix allargat dels insectes com a aparell xuclador.
  4. (occidental) baldufa
  5. (col·loquial) embriaguesa

Derivats

[modifica]

Traduccions

[modifica]

trompa m. f. ‎(plural trompes)

  1. Músic que toca la trompa.

Adjectiu

[modifica]

trompa inv. ‎(plural trompes)

  1. (col·loquial) Sinònim de embriac.

Verb

[modifica]

trompa

  1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de trompar.
  2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb trompar.

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: trom·pa (2)
  • Heterograma de 6 lletres (amoprt)
  • Anagrama: portam

Vegeu també

[modifica]

Castellà

[modifica]
Peninsular: /ˈtɾom.pa/
Americà: alt /ˈt͡som.p(a)/, baix /ˈtɾom.pa/

trompa f. ‎(plural trompas)

  1. trompa

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: trom·pa (2)
  • Heterograma de 6 lletres (amoprt)

Vegeu també

[modifica]
  • trompa. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].