Vés al contingut

tener

De Viccionari
Potser volíeu: téner

Castellà

[modifica]
Peninsular: /teˈneɾ/
Americà: alt /t(e)ˈneɾ/, baix /teˈneɾ/

Verb

[modifica]

tener trans., intr., pron. ‎(pronominal tenerse, present tengo, passat tuve, futur tendré)

  1. tenir

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: te·ner (2)

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈtɛ.nɛr/
  • Etimologia: Del protoidoeuropeu *ten- ‎(«sostenir a prop del cos, acostar»).

Adjectiu

[modifica]

tener m., tenera f., tenerum n.

  1. tou, tendre
    tener panispa tendre
  2. lleuger
    tener aquaaigua lleugera
  3. jove
    tenera aetasanys de jovenesa
  4. efeminat

Declinació

[modifica]

Primera i segona declinació, -er, -era, -erum.

Cas Singular Plural
Masculí Femení Neutre Masculí Femení Neutre
Nominatiu tener tenera tenerum tenerī tenerae tenera
Vocatiu tener tenera tenerum tenerī tenerae tenera
Acusatiu tenerum teneram tenerum tenerōs tenerās tenera
Genitiu tenerī tenerae tenerī tenerōrum tenerārum tenerōrum
Datiu tenerō tenerae tenerō tenerīs
Ablatiu tenerō tenerā tenerō tenerīs

Antònims

[modifica]

Derivats

[modifica]