Vés al contingut

sinar

De Viccionari

Caló català

[modifica]
  • Pronúncia: /siˈna/
  • Etimologia: Del romaní si.

Verb

[modifica]

sinar ‎(siná)

  1. ésser, ser
    «Si em pucaveles a la pestanyí sinaràs com els busnós. Nastis, nai penelis, manses sinyela caló.» (Sabor de Gràcia, «Gitanos catalans», 2015)
    Si em delates a la policia seràs com els paios. Calla, no parlis, servidor és gitano.

Variants

[modifica]

Conjugació

[modifica]

El radical pot alternar amb els infixos -iny- i -el-.

man tuquis ell/ella nosaltros vosaltros ellos/elles
present d’ind. sinyelo (sinjélu) sinyeles (sinjéləs), sines (sínəs) sinyela (sinjélə), sina (sínə), sin sinyem (sinjèm)
futur sinaràs (sinərás)
infinitiu sinar (siná), sinyar (sinjá), sinelar (sinəlá)

La forma sin només en expressions fossilitzades, com sin latxó ‎(«és bo»)

Vegeu també

[modifica]

Caló espanyol

[modifica]
  • Etimologia: Del romaní si.

Verb

[modifica]

sinar ‎(sinár)

  1. ésser, ser

Variants

[modifica]