ronca

Potser volíeu: roncà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈroŋ.kə/, occidental /ˈroŋ.ka/

Adjectiu

ronca f. ‎(plural ronques)

1. Femení singular de ronc

Verb

ronca

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de roncar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb roncar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ron·ca (2)
• Anagrames: ancor, conra, conrà, nocar

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \ˈroŋ.ka\

Americà: alt \ˈroŋ.k(a)\, baix \ˈroŋ.ka\

• Rimes: -onka

Adjectiu

ronca f. ‎(plural roncas)

1. forma femenina de ronco