reu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈrɛw/
• Rimes: -ɛw
• Etimologia: Del llatí reus, segle XIV.

Nom

reu m. ‎(plural reus, femení rea)

1. Persona que és culpable o presumpte autor d'un delicte.

Traduccions

Traduccions

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB