Vés al contingut

retre

De Viccionari
Potser volíeu: retré

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): oriental /ˈrɛ.tɾə/, occidental /ˈre.tɾe/
  • Rimes: -ɛtɾe
  • Etimologia: Del català antic redre (s. XI) amb ensordiment de la consonant geminada del llatí reddere ‎(«tornar, obtenir a canvi»), format pel prefix re- ‎(«cap enrere, de tornada») i el verb dare ‎(«donar»), segle XIII.

Verb

[modifica]

retre trans., intr., pron. ‎(pronominal retre's)

  1. Tornar a una persona allò que se li havia pres.
  2. Donar una cosa en bescanvi d'una altra.
  3. Concedir a algú allò que li és degut sense que ho demani, només per ser mereixedor.
  4. Reduir l'activitat o aturar-la per defalliment de les forces; donar-se per vençut.
  5. Restituir una cosa al seu estat original.
  6. Produir fruit o una altra utilitat.
    La terra retia el seu fruit.
  7. Renunciar a les aspiracions en ser vençut per un enemic.
  8. No continuar (una obra).

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: reto, ret, retem

Sinònims

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: re·tre (2)

Vegeu també

[modifica]