rebes

Potser volíeu: rebés

Català

Verb

rebes

1. (col·loquial central, nord-occidental, septentrional) Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de rebre.
2. (occidental, balear) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb rebre.

Miscel·lània

• Síl·labes: re·bes (2)
• Anagrames: brees, sebre