precepte

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /pɾəˈsep.tə/, occidental /pɾeˈsɛp.te/
• Etimologia: Del llatí praeceptum.

Nom

precepte m. ‎(plural preceptes)

1. Indicació d'obligat compliment sobre com actuar.

   Alvaro Espina, en la seva obra Fortalitium fidei, classifica les transgressions dels conversos dividint-les en aquelles que afecten els costums i els preceptes jueus, les que afecten els preceptes cristians, les que afecten el matrimoni, el dogmes i les creences.

Sinònims

• principi, norma, màxima

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Gebot ^(de)
• Anglès: precept ^(en)
• Castellà: precepto ^(es)
• Francès: précepte ^(fr)
• Italià: precetto ^(it)
• Neerlandès: gedragsregel ^(nl)

Miscel·lània

• Síl·labes: pre·cep·te (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB