pix

Català

Verb

pix

1. (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de pixar.

Variants

• pixo, pixe, pixi

Miscel·lània

• Anagrama: xip ^(revers)

Anglès

• Pronúncia: /pɪks/

Nom

pix

1. forma plural de pic

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /pɪks/
• Etimologia: Del protoindoeuropeu *pik («brea, negre»). Isidor de Sevilla el relaciona etimmològicament amb pinus ‎(«pi»), per l'origen botànic de la brea, vegeu picea ‎(«arbre de la brea»).

Nom

pix f. ‎(genitiu picis)

1. brea

   Ipsa vides caelum pice nigrius.

   Aquest cel que veus és negre com la brea.

Declinació

3a declinació -, -is (tema cons.)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	pix	picēs
Vocatiu	pix	picēs
Acusatiu	picem	picēs
Genitiu	picis	picium
Datiu	picī	picibus
Ablatiu	pice	picibus