Vés al contingut

parca

De Viccionari

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): oriental /ˈpar.kə/, occidental /ˈpaɾ.ka/
  • Rimes: -aɾka

parca f. ‎(plural parques)

  1. Cadascuna de les tres divinitats de la mitologia romana (calques de les moires de la mitologia grega) encarregades de gestionar l'inici, fi i durada de la vida de cada individu, inclosos els déus. La vida és simbolitzada per un fil que s'està filant i la mort com la tisora que el talla.
  2. Per extensió al significat anterior mort, especialment quan es representat com una figura esquelètica.
  3. Abric no més llarg de mitja cuixa, folrat i típicament amb caputxa. És originari dels esquimals que el feien de pell.

Adjectiu

[modifica]

parca f. ‎(plural parques)

  1. Forma femenina de parc.

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Castellà

[modifica]
Peninsular: /ˈpaɾ.ka/
Americà: alt /ˈpaɾ.k(a)/, baix /ˈpaɾ.ka/

Adjectiu

[modifica]

parca f. ‎(plural parcas)

  1. forma femenina de parco

Italià

[modifica]
  • Pronúncia: /ˈpar.ka/

Adjectiu

[modifica]

parca f. ‎(plural parche)

  1. forma femenina de parco