Vés al contingut

nafrar

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  /nəˈfɾa/
Occidental:  nord-occidental /naˈfɾa/
valencià /naˈfɾaɾ/, /naˈfɾa/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: nafrà
  • Etimologia: Del llatí naufragare ‎(«naufragar»), segle XIII, prenent en català antic el sentit de «causar dany».

Verb

[modifica]

nafrar trans.

  1. Ulcerar la pell.

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: nafro, nafra, nafrem

Sinònims

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: na·frar (2)

Vegeu també

[modifica]

Català antic

[modifica]
  • Etimologia: Del llatí naufragare ‎(«naufragar»).

Verb

[modifica]

nafrar

  1. ferir
  2. causar greuge
  3. perjudicar

Vegeu també

[modifica]