Vés al contingut

munir

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  /muˈni/
Occidental:  nord-occidental /muˈni/
valencià /muˈniɾ/, /muˈni/
  • Rimes: -i(ɾ)
  • Homòfon: muní
  • Etimologia: Del llatí munīre ‎(«fortificar, protegir»), segle XV.

Verb

[modifica]

munir trans.

  1. Proveir d'equipaments per a la defensa d'una plaça o la subsistència d'una tropa.

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: muneixo, muneix, munim

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]