mico
Aparença
Català
[modifica]- Pronúncia(i):
Oriental: central /ˈmi.ku/ balear /ˈmi.ko/, /ˈmi.ku/ Occidental: ⓘ
Nom
[modifica]mico m. (plural micos)
- Simi de cua llarga i prènsil.
- (popular) simi, mona
- (col·loquial, metafòric) Algú que fa ximpleries, especialment quan són bromes per a fer riure.
Compostos i expressions
[modifica]Traduccions
[modifica]Simi de cua llarga
- Anglès: monkey (en)
- Asturià: micu (ast)
- Basc: tximino (eu)
- Castellà: mico (es)
- Eslovac: opica (sk) f.
- Eslovè: opica (sl) f.
- Finès: apina (fi)
- Francès: singe (fr)
- Gallec: mono (gl) m.
- Gal·lès: mwnci (cy) m.
- Guaraní: ka'i (gn)
- Hebreu: קוֹף (he) m.
- Irlandès: moncaí (ga) m.
- Islandès: api (is) m.
- Italià: micco (it), scimmia (it) f.
- Japonès: 猿 (ja)
- Llatí: simia (la) m. f., simius (la) m.
- Neerlandès: aap (nl) m.
- Occità: monin (oc) m., monard (oc) m.
- Portuguès: mono (pt) m., macaco (pt) m.
- Quítxua: k'usillu (qu)
- Romanès: maimuță (ro) f.
- Sànscrit: वानर (sa) m.
- Sard: moninca (sc)
- Suahili: tumbili (sw)
- Suec: apa (sv) c.
- Turc: maymun (tr)
- Txec: opičák (cs) m.
- Xinès: 猴子 (zh) (hóuzǐ)
Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: mi·co (2)
- Anagrama: Comí
Vegeu també
[modifica]- Article corresponent a la Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot