jova

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈʒo.βə/ⓘ, balear /ˈʒo.və/
Occidental:	nord-occidental /ˈʒɔ.βa/
	valencià /ˈd͡zɔ.va/, /ˈd͡zɔ.βa/

• Rimes: -ɔva
• Homòfon: jove
• Etimologia: Del llatí juga, plural de jugum ‎(«jou»), segle XI.

Nom

jova f. ‎(plural joves)

1. (antic) Parella de bous amb jou.
2. (històric) Obligació feudal de treballar la terra del senyor, originalment llaurar una jornada amb una parella de bous.
3. Prestació obligatòria en treballs d’utilitat pública.

Relacionats

• jover

Traduccions

Obligació de treballar la terra del senyor

• Anglès: corvee ^(en)
• Castellà: angaria ^(es) f.
• Francès: corvée ^(fr) f.

Prestació obligatòria

• Anglès: corvee ^(en)
• Castellà: hacendera ^(es) f., corvea ^(es) f.
• Francès: corvée ^(fr) f.

Miscel·lània

• Síl·labes: jo·va (2)
• Anagrames: ajov ^(alfagrama), javo

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB