insigne

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/inˈsiŋ.nə/
Occidental:	nord-occidental /inˈsiŋ.ne/, valencià /inˈsiɡ.ne/

• Rimes: -iɡne
• Etimologia: Del llatí insignis, segle XIV.

Adjectiu

insigne inv. ‎(plural insignes)

1. De fama reputada.

Sinònims

• il·lustre

Traduccions

Traduccions

• Castellà: insigne ^(es)
• Francès: insigne ^(fr)
• Italià: insigne ^(it)
• Llatí: insignis ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: in·sig·ne (3)
• Anagrama: ingenis

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \inˈsiɣ.ne\, meridional \iŋˈsiɣ.ne\

Americà: alt /inˈsiɡ.ne/, baix \iŋˈsiɣ.ne\, austral \inˈsiɣ.ne\

• Rimes: -iɡne

Adjectiu

insigne inv. ‎(plural insignes)

1. insigne

Miscel·lània

• Síl·labes: in·sig·ne (3)

Francès

• Pronúncia: ???
• Etimologia: Del llatí insignis.

Adjectiu

insigne inv. ‎(plural insignes)

1. Insigne

"Certains des crânes les plus recherchés sont ceux ayant appartenu à des personnages insignes réputés pour leur grande spiritualité."

Sinònims

• illustre

Vegeu també

• Entrada «insigne» al Trésor de la langue française informatisé (TLFi).

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /inˈsiɲ.ɲe/

Adjectiu

insigne inv. ‎(plural insigni)

1. insigne

Miscel·lània

• Síl·labes: in·sì·gne (3)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈɪn.sɪ.ŋnɛ/
• Etimologia: Derivat de īnsignis.

Nom

īnsigne n. ‎(genitiu īnsignis)

1. insígnia
2. ensenya

Declinació

3a declinació -, -is (tema i)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	īnsigne	īnsignia
Vocatiu	īnsigne	īnsignia
Acusatiu	īnsigne	īnsignia
Genitiu	īnsignis	īnsignium
Datiu	īnsignī	īnsignibus
Ablatiu	īnsignī	īnsignibus

Adjectiu

īnsigne

1. nominatiu neutre singular de īnsignis
2. vocatiu neutre singular de īnsignis
3. acusatiu neutre singular de īnsignis