gratus
Aparença
Llatí
[modifica]- Pronúncia(i): /ˈɡraː.tʊs/
- Etimologia: Del protoidoeuropeu *gʷerH- («acceptar de bon grat»).
Adjectiu
[modifica]grātus m., grāta f., grātum n. (comparatiu gratior, superlatiu gratissimus)
- grat, plaent, agradable
- Ex.: Solvitur acris hiems grata vice veris et Favoni.[1]—(«L'aspre hivern s'endolceix amb l'agradable retorn de la primavera i Favonius.»)
- agraït
- Ex.: homo omnium gratissimus.—(«El més agraït dels éssers humans.»)
- preuat, satisfactori, valorat
- Ex.: Ferrum, auro etiam gratius inter bella.—(«El ferro és més preuat que l'or per fer la guerra.»)
Declinació
[modifica]Primera i segona declinació, -us, -a, -um.
Cas | Singular | Plural | |||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Masculí | Femení | Neutre | Masculí | Femení | Neutre | ||
Nominatiu | grātus | grāta | grātum | grātī | grātae | grāta | |
Vocatiu | grāte | grāta | grātum | grātī | grātae | grāta | |
Acusatiu | grātum | grātam | grātum | grātōs | grātās | grāta | |
Genitiu | grātī | grātae | grātī | grātōrum | grātārum | grātōrum | |
Datiu | grātō | grātae | grātō | grātīs | |||
Ablatiu | grātō | grātā | grātō | grātīs |
Antònims
[modifica]Vegeu també
[modifica]- ↑ Horaci, Carmina 1