Vés al contingut

gastar

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  /ɡəsˈta/
Occidental:  nord-occidental /ɡasˈta/
valencià /ɡasˈtaɾ/, /ɡasˈta/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Etimologia: Del català antic guastar, del llatí tardà *wastare, pronúncia germànica de vastāre ‎(«devastar, arruïnar») cognat del protogermànic occidental *wōstijan, segle XIII.

Verb

[modifica]

gastar trans., pron. ‎(pronominal gastar-se)

  1. No aprofitar.
  2. Consumir, fer servir quelcom que es pot esgotar.
  3. Manifestar certa qualitat, normalment amb to despectiu.
  4. Consumir energia un aparell.

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: gasto, gasta, gastem

Sinònims

[modifica]

Derivats

[modifica]

Compostos i expressions

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]
  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: gastar

Castellà

[modifica]
Peninsular: septentrional /ɡasˈtaɾ/, meridional /ɡahˈtaɾ/
Americà: alt /ɡ(a)sˈtaɾ/, baix /ɡahˈtaɾ/

Verb

[modifica]

gastar trans., pron. ‎(pronominal gastarse, present gasto, passat gasté, futur gastaré)

  1. gastar

Conjugació

[modifica]

Derivats

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre gastar