finir

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/fiˈni/
Occidental:	nord-occidental /fiˈni/
	valencià /fiˈniɾ/, /fiˈni/

• Rimes: -i(ɾ)
• Homòfon: finí
• Etimologia: Del llatí fīnīre, segle XI.

Verb

finir trans., intr.

1. (transitiu) Acabar, donar fi.
2. (intransitiu) Acabar-se, tenir fi.
3. Finar, morir.

Conjugació

Tercera conjugació incoativa

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	finir			haver finit
gerundi	finint			havent finit
participi	finit, finida, finits, finides
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	fineixo	fineixes	fineix	finim	finiu	fineixen
	finesc						bal
	fineixi						sept
	finisc	finixes	finix			finixen	occ
	finixo						n-occ
imperfet	finia	finies	finia	finíem	finíeu	finien
passat simple	finí	finires	finí	finírem	finíreu	finiren
futur	finiré	finiràs	finirà	finirem	finireu	finiran
condicional	finiria	finiries	finiria	finiríem	finiríeu	finirien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	fineixi	fineixis	fineixi	finim	finiu	fineixin
	finisca	finisques	finisca			finisquen	occ
	finesqui	finesquis	finesqui	finiguem	finigueu	finesquin	bal
imperfet	finís	finissis	finís	finíssim	finíssiu	finissin
		finisses		finíssem	finísseu	finissen
	finira	finires	finira	finírem	finíreu	finiren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	fineix	fineixi	finim	finiu	fineixin
	–		finesqui	finiguem		finesquin	bal
	–	finix	finisca			finisquen	occ

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	fineix						bal, alg
imperfet	finiva	finives	finiva	finívem	finíveu	finiven	n-occ, alg
	finigueva	finigueves	finigueva	finiguévem	finiguéveu	finigueven	n-occ
passat simple	finigué	finigueres	finigué	finiguérem	finiguéreu	finigueren	bal
condicional	finiriva	finirives	finiriva	finirívem	finiríveu	finiriven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	finixa	finixes	finixa	finisquem	finisqueu	finixen	n-occ
		finixos	finixo				n-occ
	finesca	finesques	finesca			finesquen	bal
imperfet	finigués	finiguesses	finigués	finiguéssem	finiguésseu	finiguessen
	finissi		finissi				sept, alg
	finiguera	finigueres	finiguera	finiguérem	finiguéreu	finigueren	val

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... finit
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... finir
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... finit
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... finit
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... finit
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... finit
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... finir
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... finit
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... finit
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... finit
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: fineixo, fineix, finim

Sinònims

• (donar fi, tenir fi) finalitzar

Traduccions

Donar fi

• Anglès: finish ^(en)
• Castellà: terminar ^(es)
• Francès: finir ^(fr)
• Italià: finire ^(it)

Tenir fi

• Anglès: finish ^(en)
• Castellà: acabarse ^(es)
• Francès: finir ^(fr)
• Italià: finire ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: fi·nir (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Català antic

• Etimologia: Del llatí fīnīre.

Verb

finir

1. finir, finalitzar

   «Les coses de mal principi tart o nunca poden finir bé.» ((Joanot Martorell, Tirant lo Blanch, 1490))

2. finar, morir

Conjugació

Conjugació antiga

Formes no personals
infinitiu	finir
gerundi	finint
participi	finit
Formes personals simples
indicatiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	finesc	fineixes	fineix	finim	finits	fineixen
					finiu
imperfet	finia	finies	finia	finíem	finíets	finien
					finíeu
passat simple	finí	finist	finí	finírem	finist	finiren
		finires		finim	finíreu
futur	finiré	finiràs	finirà	finirem	finireu	finiran
condicional	finiria	finiries	finiria	finiríem	finiríets	finirien
					finiríeu
subjuntiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	finesca	finesques	finesca	finíam	finíats	finesquen
				finim	finíau
					finiu
imperfet	finís	finisses	finís	finíssem	finíssets	finissen
	finira	finires	finira	finírem	finísseu	finiren
					finírets
					finíreu
imperatiu	–	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	–	fineix	finesca	finíam	finits	finesquen
	–			finim	finiu

Variants

• fenir

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo, DTCA, CIVAL

Francès

• Pronúncia: /fiˈniʁ/ àudio (FR) ^ⓘ
• Etimologia: Del llatí fīnīre.

Verb

finir

1. acabar, finalitzar, finir

Sinònims

• terminer
• mourir