estranyà

Potser volíeu: estranya

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əs.tɾəˈɲa/, occidental /es.tɾaˈɲa/
• Rimes: -a

Verb

estranyà

1. (literari) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del passat simple de estranyar.

Miscel·lània

• Síl·labes: es·tra·nyà (3)
• Anagrames: estanyar, tanyares