Vés al contingut

embullar

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  central /əm.buˈʎa/
balear /əm.buˈʎa/, /əm.buˈja/
Occidental:  nord-occidental /em.buˈʎa/
valencià /em.buˈʎaɾ/, /em.buˈʎa/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: embullà
  • Etimologia: Del llatí vulgar *imbŏtŭlare, de botulus ‎(«budell»), segle XVII.

Verb

[modifica]

embullar trans., pron. ‎(pronominal embullar-se)

  1. Fer que objectes allargats i flexibles s’enredin i es barregin d'una manera complicada.
    «Jo què sabia d'alens que se trobaven, / de cabells que s'embullaven, / de mans i de perfums.» (Antònia Font, Viure sense tu)
  2. embrollar

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: embullo, embulla, embullem

Sinònims

[modifica]

Antònims

[modifica]

Derivats

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: em·bu·llar (3)
  • Anagrama: llambreu

Vegeu també

[modifica]

Castellà

[modifica]
Peninsular: septentrional /em.buˈʎaɾ/, meridional /em.buˈʝaɾ/
Americà: /em.buˈʝaɾ/, austral \em.buˈʒaɾ\

Verb

[modifica]

embullar intr. ‎(present embullo, passat embullé, futur embullaré)

  1. gatzarejar, fer gatzara

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: em·bu·llar (3)