desencaix

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /də.zəŋˈkaʃ/, occidental /de.zeŋˈkajʃ/
• Rimes: -ajʃ
• Etimologia: Del prefix des- i encaix.

Nom

desencaix m. ‎(plural desencaixos)

1. L'acció i efecte de desencaixar o desencaixar-se.

Variants

• (arcaismes) desencax

Sinònims

• desencaixament

Traduccions

Traduccions

• Castellà: desencajamiento ^(es), desencaje ^(es)
• Francès: débôitement ^(fr)
• Italià: sconnessione ^(it)
• Llatí: laxatio ^(la)

Verb

desencaix

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de desencaixar.

   Forma amb desinència zero baleàrica i algueresa: [jo] desencaixo, desencaixe, desencaix o desencaixi.

2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb desencaixar.

   [Que jo] desencaix, forma antiga per [que jo] desencaixi o desencaixe.

3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb desencaixar.

   [Que ell/ella/vostè] desencaix, forma antiga per [que ell/ella/vostè] desencaixi o desencaixe.

Miscel·lània

• Síl·labes: des·en·caix (3)
• Anagrames: ascendeix, candeixes, escandeix

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.