collires

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kuˈʎi.ɾəs/
	balear /koˈʎi.ɾəs/, /kuˈji.ɾəs/
Occidental:	/koˈʎi.ɾes/, /kuˈʎi.ɾes/

• Rimes: -iɾes

Verb

collires

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de collir.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb collir.

Variants

• [2] colliguesses, colligueres, collissis, collisses

Miscel·lània

• Anagrames: criolles, escollir, rellisco