Vés al contingut

colgar

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  central /kuɫˈɣa/
balear /koɫˈɣa/, /kuɫˈɣa/
Occidental:  nord-occidental /koɫˈɣa/
valencià /koɫˈɣaɾ/, /koɫˈɣa/

Verb

[modifica]

colgar trans., pron. ‎(pronominal colgar-se)

  1. Cobrir una cosa completament de terra.
    Si colgues el foc amb cendra, demà hi trobaràs caliu
  2. (pronominal) Ajeure’s tapat amb flassades i llençols.
  3. (pronominal, mallorquí, alguerès) Anar a dormir.
    Estic cansada, avui me colgaré prest

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: colgo, colga, colguem
Vocal rizotònica: /o/

Sinònims

[modifica]

Compostos i expressions

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: col·gar (2)
  • Heterograma de 6 lletres (acglor)
  • Anagrames: cargol, Cargol

Vegeu també

[modifica]

Castellà

[modifica]
Peninsular: \kolˈɣaɾ\
Americà: alt \k(o)lˈɣaɾ\, baix \kolˈɣaɾ\

Verb

[modifica]

colgar trans., intr., pron. ‎(pronominal colgarse, present cuelgo, passat colgué, futur colgaré)

  1. penjar
  2. estendre
  3. deixar, abandonar

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: col·gar (2)
  • Heterograma de 6 lletres (acglor)