clapa
Català
[modifica]- Pronúncia(i): oriental /ˈkɫa.pə/, occidental /ˈkɫa.pa/
- Rimes: -apa
- Etimologia: D’origen germànic incert, probablement onomatopeic, segle XIV, paral·lel a clap i cognat de l’occità antic clapa («esclat d’una pedra, pila de pedres») i del francès antic claper («colpejar»). Del soroll d’una pedra va passar a pedra, pila de pedres, petit pedregar, tros de terreny diferent i taca d’un altre color.
Nom
[modifica]clapa f. (plural clapes)
- Petita extensió d'alguna cosa (herba, cabells, pèl, fongs, etc) que creix de manera distingible del seu entorn.
Variants
[modifica]Sinònims
[modifica]Traduccions
[modifica]1. Petita extensió d'alguna cosa (herba, cabells, pèl, fongs, etc) que creix de manera distingible del seu entorn