Vés al contingut

beneir

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  /bə.nəˈi/
Occidental:  nord-occidental /be.neˈi/
valencià /be.neˈiɾ/, /be.neˈi/

Verb

[modifica]

beneir trans.

  1. Fer caure la gràcia divina sobre un lloc, una persona o una acció.
  2. Lloar, aprovar.

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: beneeixo, beneeix, beneïm

Sinònims

[modifica]

Compostos i expressions

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]
  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: beneir