abalanços

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /a.βaˈɫan.sos/

Verb

abalanços

1. Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb abalançar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars nord-occidentals per [que tu] abalancis o abalances.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·ba·lan·ços (4)
• Anagrama: abancalos