Enric

Potser volíeu: enric

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ənˈrik/, occidental /enˈrik/
• Rimes: -ik
• Etimologia: Del llatí Henrīcus, del fràncic *Haimrīk, del protogermànic *Haimarīks, de *haimaz ‎(«casa, llar») i *rīks ‎(«rei, governant»). Doblet de Aimeric. Cognat del patrimonial alemany Heinrich.

Nom propi

Enric

1. Prenom masculí
2. Cognom d’origen patronímic

Derivats

• (prenom) Enriqueta (femení)

Variants

• (cognom) Enrich, Henrich, Anrich

Traduccions

Prenom

• Alemany: Heinrich ^(de)
• Anglès: Henry ^(en)
• Basc: Henrike ^(eu)
• Castellà: Enrique ^(es)
• Danès: Henrik ^(da)
• Esperanto: Henriko ^(eo)
• Francès: Henri ^(fr)
• Gal·lès: Harri ^(cy)
• Hongarès: Henrik ^(hu)
• Italià: Enrico ^(it)
• Llatí: Henricus ^(la)
• Neerlandès: Hendrik ^(nl)
• Noruec: Henrik ^(no)
• Polonès: Henryk ^(pl)
• Portuguès: Henrique ^(pt)
• Suec: Henrik ^(sv)

Miscel·lània

• Síl·labes: En·ric (2)
• Anagrames: cerni, cerní, creïn, crien

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DCVB, Optimot
• Noms de la població i Cognoms de la població, Idescat

Occità

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /enˈɾik/

Nom propi

Enric

1. Prenom masculí, equivalent al català Enric.