íntegre

Potser volíeu: integre, integré

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈin.tə.ɣɾə/, occidental /ˈin.te.ɣɾe/
• Etimologia: Del llatí intēger, segle XVII, format pel prefix in- ‎(«negació») i l'arrel del verb tangere ‎(«tocar»), és a dir, «que no s'ha tocat». Doblet del patrimonial enter.

Adjectiu

íntegre inv. ‎(plural íntegres)

1. Que està complet, que no ha perdut cap de les seves parts.
2. Dit de la persona que actua conseqüentment als seus principis morals, sense deixar-se corrompre per altres motivacions.

Sinònims

• sencer, complet
• incorruptible, honest

Traduccions

Traduccions

• Anglès: full ^(en)whole ^(en)full ^(en)
• Castellà: íntegro ^(es)
• Francès: plein ^(fr)
• Italià: intero ^(it)probo ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: ín·te·gre (3)
• Anagrama: regiten

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot