enter

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: central /ənˈter/, occidental /enˈteɾ/
• Rimes: -eɾ
• Etimologia: Del llatí intēger, segle XIII, doblet del cultisme íntegre.

Adjectiu

enter m. ‎(femení entera, plural masculí enters, plural femení enteres)

1. sencer
2. Sense restricció o alteració.

Traduccions

• Anglès: complete ^(en), enire ^(en)
• Castellà: entero ^(es)

• Francès: entier ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: en·ter (2)
• Anagrames: entre, etern, renet, renét, rente, Renté, reten, tenre, terne, trene

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC

Anglès

• Pronúncia: /ˈɛntə(ɹ)/ àudio (RU) ^ⓘ

Verb

enter ‎(3a persona singular present enters, gerundi entering, passat i participi entered)

1. entrar