Vés al contingut

Flama

De Viquidites
Flama
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

Una flama és una reacció de combustió que es produeix en una àrea de poca gruixa, que genera calor i que, normalment fa llum.

  • La mort dels joves em sembla com la força d'una flama apagada per una gran massa d'aigua; la dels vells, en canvi, com un foc que s'extingeix consumint-se per si mateix, sense violència.[1]
(en llatí) Itaque adulescentes mihi mori sic videntur, ut cum aquae multitudine flammae vis opprimitur, senes autem sic, ut cum sua sponte nulla adhibita vi consumptus ignis exstinguitur.
Cató el Vell, de la vellesa. § 71. — Ciceró
  • Però amb més seguretat s'apaga la flama progressivament que no de sobte; cessa a poc a poc d'estimar: de segur no recauràs.[2]
(en llatí) Sed meliore fide paulatim extinguitur ignis / Quam subito; lente desine, tutus eris.
Remeis a l'amor. — Ovidi
  • En els ulls del jove crema la flama. En els ulls del vell brilla la llum.[3]
 — Victor Hugo
  • Passi el que passi, la flama de la resistència francesa no s'ha d'apagar i no s'apagarà pas.[4]
(en francès) Quoi qu'il arrive, la flamme de la résistance française ne doit pas s'éteindre et ne s'éteindra pas.
Crida a la resistència, 18 de juny de 1940. — Charles de Gaulle
  • L'amor, de primer, és com una flama, després com una brasa i finalment, si és sincer, queda un caliu que es revifa a rauxes.[5]
De teves a meves, 1984. — Pere Calders

Dites populars

[modifica | modifica el codi]

Frases fetes i locucions

[modifica | modifica el codi]
  • Les flames de l'infern.[7]
(var.) Les flames del purgatori.[7]
Frase feta Les penes que han de patir els damnats en aquests llocs d'expiació.
Frase feta Incendiar.
Frase feta De color foc.

Endevinalles

[modifica | modifica el codi]
  • Amb el foc em donen vida,
    bufant em treuen del món,
    igual visc en les altures
    com en el lloc més profond.[8]
  • Una coseta
    molt menudeta,
    entra a la cambra
    i tot ho emplena.[9]

Referències

[modifica | modifica el codi]

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]
  • Bassols, Maria Margarida. Endevinaller. València: Tres i Quatre, 1994 (L'Estel). ISBN 978-84-7502-376-2. 
  • Bolinches, Antoni. Mil pessics de saviesa : antologia de citacions que inviten a pensar. Barcelona: Mina, 2005. ISBN 8496499340. 
  • Calders, Pere. De teves a meves. 3a. ed. Barcelona: Barcanova, 2007. ISBN 9788448921095. 
  • Castellví, Joan. Cinc-centes endevinalles / recollides, traduïdes, originals i versificades per Joan Castellví Cerdà (en català). 3a edició. Barcelona: Eler, 1956. 
  • Ciceró, Marc Tul·li. Cató el Vell, De la vellesa. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1998 (Fundació Bernat Metge (Col·lecció : text i traducció) ; 308). ISBN 8472256960. 
  • Ovidi Nasó, Publi. Remeis a l'amor ; Cosmètics per a la cara (en llatí-català). Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1979 (Fundació Bernat Metge ; 206). ISBN 8472251462.