Yopo
Anadenanthera peregrina | |
---|---|
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 144262459 |
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Fabales |
Família | Fabaceae |
Tribu | Acacieae |
Gènere | Acacia |
Espècie | Anadenanthera peregrina Speg. |
Nomenclatura | |
Basiònim | Mimosa peregrina |
Distribució | |
Yopo, cohoba, nopo, mopo o parica (Anadenanthera peregrina) és una espècie d'arbre perennifoli natiu del Carib i Amèrica del Sud.
Descripció
[modifica]El yopo és gairebé idèntic a l'arbre Anadenanthera colubrina, conegut comunament com a cebil o vilca. Les seves llavors contenen bufotenina.
Propietats
[modifica]Les llavors negres de les tavelles d'aquests arbres es torren i molturen amb calç, les cendres o closques cremades és una pols psicodèl·lica anomenada yopo. El yopo era inhalat pel nas en cerimònies religioses dels aborígens del Carib.
Principis actius: Alcaloides. N,N-dimetiltriptamina, el seu homòleg monometilat en el nitrogen i el seu derivt 5-hidroxilat (bufotenina) y 5-metoxilat.[1]
Indicacions: Al·lucinogen. Es presenten símptomes d'incoordinació motriu i, sovint, es perceben els objectes engruixits (macròpsia).[1]
Taxonomia
[modifica]Anadenanthera peregrina va ser descrita per (Vell.) Brenan i publicat a Kew Bulletin 10(2): 182. 1955.[2]
- Varietats
- Sinònims
- Acacia microphylla (Willd.)
- Acacia peregrina (L.) (Willd.)
- Inga niopo (Willd.)
- Mimosa acacioides (Benth.)
- Mimosa niopo (Willd.)
- Mimosa parviflora (Poiret)
- Mimosa peregrina L.
- Niopa peregrina (L.) Britton i Rose
- Piptadenia niopo (Willd.)
- Piptadenia peregrina (L.)[3]
- Acacia colubrina Mart.
- Acacia grata Willd.
- Mimosa grata (Willd.) Poir.
- Piptadenia grata (Willd.) J.F.Macbr.[4]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Anadenanthera peregrina». Plantas útiles: Linneo. Arxivat de l'original el 2009-12-01. [Consulta: 23 octubre 2009].
- ↑ «Yopo». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 7 desembre 2012].
- ↑ ILDIS LegumeWeb
- ↑ Yopo en PlantList
Bibliografia
[modifica]- Altschul, S. v. R. 1964. A taxonomic study of the genus Anadenanthera. Contr. Gray Herb. 193: 3–65.
- Atahuachi, M. & S. Arrázola. 1996. Catálogo de leguminosas nativas en Cochabamba. 409–423. In Legum. Agric. Boliv.. Proyecto Rhizobiología Bolivia, Cochabamba.
- Bailey, L. H. & E. Z. Bailey. 1976. Hortus Third i–xiv, 1–1290. MacMillan, New York.
- Forzza, R. C. & et al. 2010. 2010 Lista de espécies Flora do Brasil. http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/ Arxivat 2010-05-26 a Wayback Machine..
- Jørgensen, P. M. & S. León-Yánez. (editors) 1999. Catalogue of the vascular plants of Ecuador. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 75: i–viii, 1–1181.
- Killeen, T. J. & T. S. Schulenberg. 1998. A biological assessment of Parque Nacional Noel Kempff Mercado, Bolivia. RAP Working Papers 10: 1–372.
- Killeen, T. J., E. García Estigarribia & S. G. Beck. (editors) 1993. Guía Arb. Bolivia 1–958. Herbario Nacional de Bolivia & Missouri Botanical Garden, La Paz.
- Lewis, G. P. 1987. Legumes of Bahia. 369 pp.
- López, A. 1995. Estud. Veg. Prov. Mizque Campero Cochabamba i–vi, 1–152. Tesis Universidad Mayor de San Simón, Cochabamba.
- López, J. A. & J. E. L. Little. 1987. Arboles Comunes del Paraguay 425 pp.
- Parker III, T. A. & B. Bailey. 1991. A biological assessment of the Alto Madidi region and adjacent areas of Northwest Bolivia. RAP Working Papers 1: 1–108.
- Serrano, M. & J. Terán. 1998 [2000]. Identific. Esp. Veg. Chuquisaca 1–129. PLAFOR, Intercooperación, Fundación Ceibo, Sucre.