Xinques
Tipus | ètnia |
---|---|
Població total | Guatemala 16.214 (2002)[1] |
Llengua | Xinca, espanyol |
Religió | Catolicisme, evangelisme religió tradicional |
Regions amb poblacions significatives | |
departament de Santa Rosa. |
Els xinques o xinkes són uns poble indígena no maia de Mesoamèrica, amb comunitats a la part meridional de Guatemala, prop de la seva frontera amb El Salvador, i a la regió muntanyosa del nord.
El seu llenguatge (el xinca) és generalment classificat com llengua aïllada sense afiliacions demostrades amb altres famílies lingüístiques,[2] encara que té un gran nombre de paraules prestades de les llengües maies.[3]
Els xinka (també pronunciat szinca o xinca) podien haver estat els primers habitants del sud-est de Guatemala, anterior a l'arribada dels maies i else pipils.[2] Els propis xinka pronuncien llur nom amb una 'k' més que amb una 'c'.
Població
[modifica]En el Cens Nacional de 2002 un total de 16.000 persones es van identificar com a xinka.[4] Avui, després d'un moviment renovador encapçalat per les dues principals organitzacions polítiques xinka a Guatemala, un total de 200.000 persones es troba a nou comunitats que es reclamen com a xinka.
Història
[modifica]Abans de l'arribada dels espanyols al segle xvi la part oriental de la planura del Pacífic guatemalenc va ser ocupada pels pipils i xinques.[5] El principal territori xinca es trobava a l'est de la principal població pipil en l'actual Departament de Santa Rosa;[6] també hi havia xinques a Jutiapa.[7]
A Guazacapán, actualment un municipi a Santa Rosa, Pedro de Alvarado va descriure la seva trobada amb persones que no eren ni maies ni pipils, que parlaven un idioma diferent del tot; aquests individus eren probablement xinca.[8] En aquest punt la força d'Alvarado consistia en 250 infants espanyols acompanyats de 6.000 aliats indígenes, majoritàriament kaqtxikels i cholutec.[9] Alvarado i el seu exèrcit els derrotaren i ocuparen la principal ciutat xinca, anomenada Atiquipaque, que es considerava dins a l'àrea de Taxisco. Els guerrers defensors van ser descrits per Alvarado com a ferotges lluitadors cos a cos usant llances, estaques i fletxes enverinades. La batalla va tenir lloc el 26 de maig de 1524 i va provocar una reducció significativa de la població xinca.[8]
Després de la conquesta de la planura del Pacífic, els habitants van rendir homenatge als espanyols en forma de productes de valor com ara cacau, cotó, sal i vainilla, amb èmfasi en el cacau.[10]
La major part del poble es van veure forçat a l'esclavitud i obligat a participar en la conquesta de l'actual El Salvador. És a partir d'això que els noms de la ciutat, riu i el pont "Los Esclavos" (Els esclaus) són derivats a l'àrea de Cuilapa, Santa Rosa.
Després de 1575 s'accelerà el procés d'extinció cultural xinca degut principalment a llur exportació a altres regions. També hi va contribuir a una disminució en el nombre de parlants xinka. Una de les referències més antigues relatives a aquest llenguatge va ser presentat per l'arquebisbe Pedro Cortés y Larraz durant una visita a la diòcesi de Taxisco en 1769.
Desenvolupament polític modern
[modifica]L'Acord sobre Identitat i Drets dels Pobles Indígenes es va signar a Guatemala el 1995. Rteconeix el caràcter multiètnic de la nació i específicament defineix els xinca com un dels grups que contribueixen a la composició ètnica de la república. Un cop que els xinca havien estat reconeguts oficialment van començar a incorporar-se a l'escena política, unint-se a organitzacions indígenes com la Comisión Nacional Permanente de Tierras (CNP), part de la Coordinación de Organizaciones del Pueblo Maya de Guatemala (COPMAGUA).[11]
La primera organització política pan-xinca fou creada a Chiquimulilla, departament de Santa Rosa, en 1994. Fou anomenada Consejo del Pueblo Xinka de Guatemala o COPXIG. El COPXIG va ser fonamental durant l'última part de les negociacions dels Acords de Pau de Guatemala, específicament durant la negociació de l'Acord sobre els Drets Indígenes i Identitats que finalment va ser signat a la Ciutat de Mèxic el 1995.
El 2002 es va formar una nova organització política sota el nom de Consenso por la Unidad del Pueblo Xinka de Guatemala o CONXIG. El CONXIG fou organitzat per nou comunitats xinca als departaments de Santa Rosa i Jutiapa, així com pel COPXIG. Amb el suport de l'Agència Internacional Noruega per al Desenvolupament (NORAD) i la Missió de Verificació de les Nacions Unides per a Guatemala (MINUGUA), el CONXIG es va transformar en el primer parlament indígena al país, sota el nom de Parlamento del Pueblo Xinka de Guatemala o PAPXIGUA.
Referències
[modifica]- ↑ Guatemala Arxivat 2014-01-07 a Wayback Machine. al web del Sistema de Información de los Pueblos Indígenas de América (UNAM)
- ↑ 2,0 2,1 Coe 1999, p.38.
- ↑ Sharer & Traxler 2006, p.23.
- ↑ Instituto Nacional de Estadísticas 2002.
- ↑ Polo Sifontes 1981, p. 111.
- ↑ Polo Sifontes 1981, p. 114.
- ↑ Castro Ramos 2003, p.40.
- ↑ 8,0 8,1 Letona Zuleta et al, p. 5.
- ↑ Letona Zuleta et al, p. 6.
- ↑ Batres 2009, p. 84.
- ↑ Letona Zuleta et al, p.3.
Bibliografia
[modifica]- Batres, Carlos A.. «Tracing the "Enigmatic" Late Postclassic Nahua-Pipil (A.D. 1200-1500): Archaeological Study of Guatemalan South Pacific Coast». Carbondale, Illinois, USA: Southern Illinois University Carbondale, 2009. [Consulta: 2 octubre 2011].
- Castro Ramos, Xochitl Anaité. «El Santo Ángel. Estudio antropológico sobre una santa popular guatemalteca: aldea El Trapiche, municipio de El Adelanto, departamento de Jutiapa» (PDF). Guatemala City, Guatemala: Escuela de Historia, Área de Antropología, Universidad de San Carlos de Guatemala, 2003. [Consulta: 25 gener 2012]. (castellà)
- Coe, Michael D.. The Maya. 6a edició. London, UK and New York, USA: Thames & Hudson, 1999. ISBN 0-500-28066-5. OCLC 59432778.
- Instituto Nacional de Estadísticas. «XI Censo Nacional de Población y VI de Habitación (Censo 2002) - Pertenencia de grupo étnico». Guatemala City, Guatemala: Instituto Nacional de Estadísticas, 2002. Arxivat de l'original el 2011-02-22. [Consulta: 27 maig 2008]. (castellà)
- Letona Zuleta, José Vinicio; Carlos Camacho Nassar and Juan Antonio Fernández Gamarro. «Las tierras comunales xincas de Guatemala». A: Carlos Camacho Nassar. Tierra, identidad y conflicto en Guatemala. Guatemala: Facultad Latinoamericana de Ciencias Sociales (FLACSO); Misión de Verificación de las Naciones Unidas en Guatemala (MINUGUA); Dependencia Presidencial de Asistencia Legal y Resolución de Conflictos sobre la Tierra (CONTIERRA). ISBN 978-99922-66-84-7. OCLC 54679387. (castellà)
- Polo Sifontes, Francis «Título de Alotenango, 1565: Clave para ubicar geograficamente la antigua Itzcuintepec pipil». Antropología e Historia de Guatemala. Dirección General de Antropología e Historia de Guatemala, Ministerio de Educación [Guatemala City, Guatemala], 3, II Epoca, 1981, pàg. 109–129. OCLC: 605015816. (castellà)
- Sharer, Robert J.; with Loa P. Traxler. The Ancient Maya. 6a edició. Stanford, California, USA: Stanford University Press, 2006. ISBN 0-8047-4817-9. OCLC 57577446.