Xenotima-(Y)

Xenotima-(Y)
Cristalls de xenotima-(Y) del mont Malosa (Malawi)
Fórmula química	Y(PO₄)
Epònim	honor, vanitat i itri
Localitat tipus	Hidra (Hitterø), Flekkefjord, Vest-Agder, Noruega
Classificació
Categoria	fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	8.AD.35
Nickel-Strunz 9a ed.	8.AD.35
Heys	19.9.1
Propietats
Sistema cristal·lí	tetragonal
Estructura cristal·lina	a = 6,884-6,902(4) Å; c = 6,021-6,038(8) Å;
Grup puntual	4/mmm (4/m 2/m 2/m) - ditetragonal dipiramidal
Color	marró groguenc, vermellós, marró, vermell clar, vermell carn, verd clar, gris, blanc grisenc, groc vi
Macles	rares, en {111}
Exfoliació	imperfecta en {100}
Fractura	irregular, desigual, desagregable
Tenacitat	fràgil
Duresa	4 a 5
Color de la ratlla	marró clar, groguenc o vermellós, blanc
Diafanitat	translúcida, opaca
Densitat	4,4 a 5,1 g/cm³ (mesurada); 4,277 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	uniaxial (+)
Índex de refracció	nω = 1,720 nε = 1,816 a 1,827
Birefringència	δ = 0,096
Pleocroisme	feble
Magnetisme	paramagnètica
Més informació
Estatus IMA	mineral reanomenat (Rn) i aprovat
Codi IMA	IMA1987 s.p.
Símbol	Xtm-Y
Referències

La xenotima-(Y) és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany al grup de la xenotima.

Característiques

La xenotima-(Y) és un fosfat de fórmula química Y(PO₄). És un mineral rar, compost principalment d'itri, i pot contenir també diverses terres rares, calci, urani, tori, silici o fluor. A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impuresa erbi, substituint l'itri en l'estructura. Cristal·litza en el sistema tetragonal. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 4 i 5. És isoestructural amb el zircó, i forma una sèrie de solució sòlida amb la chernovita-(Y) (YAsO₄), en la qual la substitució gradual del fòsfor per arsènic va donant els diferents minerals de la sèrie Chernovita-(Y)-Xenotima-(Y). El seu patró de difracció de raigs X és similar al de l'atelisita-(Y).

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la xenotima-(Y) pertany a «08.A - Fosfats, etc. sense anions addicionals, sense H₂O, només amb cations de mida gran» juntament amb els següents minerals: nahpoïta, monetita, weilita, švenekita, archerita, bifosfamita, fosfamita, buchwaldita, schultenita, chernovita-(Y), dreyerita, wakefieldita-(Ce), wakefieldita-(Y), pretulita, xenotima-(Yb), wakefieldita-(La), wakefieldita-(Nd), pucherita, ximengita, gasparita-(Ce), monacita-(Ce), monacita-(La), monacita-(Nd), rooseveltita, cheralita, monacita-(Sm), tetrarooseveltita, chursinita i clinobisvanita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a Hitterø, Flekkefjord (Vest-Agder, Noruega), i se n'ha trobat a prop d'un miler d'indrets diferents. Als territoris de parla catalana se n'ha trobat a Vimbodí i Poblet, a la Conca de Barberà (Tarragona, Catalunya).