Vés al contingut

XVII Premis de la Crítica de les Arts Escèniques

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentXVII Premis de la Crítica de les Arts Escèniques
Tipuscerimònia de premi
Premis de la Crítica de les Arts Escèniques Modifica el valor a Wikidata

La dissetena edició dels Premis de la Crítica de les Arts Escèniques va correspondre a l'any 2014. El lliurament dels premis va tenir lloc a l'Antiga Fàbrica Estrella Damm de Barcelona, el 23 de març de 2015.[1][2][3][4][5][6]

En aquesta nova etapa, els Premis de la Crítica van deixar de valorar tremporades escèniques senceres (setembre-juliol) i van passar a lliurar-se per anys naturals (gener-desembre). Per tant, les obres premiades podien formar part de dues temporades diferents (la ja finalitzada 2013-2014 i l'encara vigent 2014-2015). Una altra novetat d'aquesta etapa va ser la inclusió de tres finalistes per a cada categoria que eren anunciats dies abans del lliurament dels premis. També es crearen, per primera vegada, els Premis de la Crítica de Dansa (amb les categories de millor espectacle nacional i internacional) i els Premis de la Crítica de Teatre Familiar (amb la categoria única de millor espectacle). Pel que fa als premis de teatre, aquesta edició va ser la primera en incloure les categories de noves tendències, millor disseny de vídeo, millor espai sonor i millor sala. Els premis d'interpretació es van dividir en les categories de millor actor o actriu principal i millor actor o actriu de repartiment i, a diferència de les edicions anteriors, ara només designaven un sol guanyador per a cada categoria. El premi a la millor dramatúrgia, instaurat el 2008, a l'etapa anterior, s'amplià per incloure la millor adaptació i el premi a la millor escenografia va passar a denominar-se premi al millor espai escènic, nom que ja havia dut durant un breu període, el 1992 i el 1993, a la IV i V edicions dels premis.

II Premi Gonzalo Pérez de Olaguer

[modifica]
  • Montse Amenòs, per la seva trajectòria com a escenògrafa i figurinista i per la seva rellevant aportació a l'estètica del teatre català a través de les seves creacions.

XVII Premis de la Crítica de Teatre

[modifica]
  indica el guanyador
Categoria Persona Obra Autoria Direcció Teatre
Millor espectacle
- L'orfe del clan dels Zhao Marc Artigau, Oriol Broggi i Cia. La Perla 29, a partir de la peça homònima de Ji Junxiang[7] Oriol Broggi Teatre Romea[7]
- Informe per a una acadèmia Franz Kafka i Gatcapat SL[8][9] Xavier Ricart i Ivan Benet[8] Teatre de Salt (Temporada Alta 2013)[9] i Teatre Lliure[8]
- Traduccions/Translations Brian Friel i Cia. La Perla 29[10] Ferran Utzet[10] Biblioteca de Catalunya[10]
Millor especatcle internacional
- Ubu Roi Alfred Jarry i Cia. Cheek by Jowl[11] Declan Donnellan[11] Teatre Lliure (Grec 14)[11]
- La gavina Anton Txèkhov, Cia. OKT i Vilnius City Theater[12][13] Oskaras Koršunovas[12][13] El Canal de Salt (Temporada Alta 2014)[12][13]
- The Fountainhead Peter van Kraaij, Koen Tachelet i Toneelgroep Amsterdam, a partir de la novel·la homònima d'Ayn Rand[14] Ivo van Hove[14] Teatre Lliure (Grec 14)[14]
Millor musical
- Per sobre de totes les coses (Bare: una òpera-pop) Jon Hartmere, Damon Intrabartolo i Cia. Madam Teatre[15] Daniel Anglès[15] TGB[15]
- La Gran Duquessa de Gerolstein Jacques Offenbach, Henri Meilhac, Ludovic Halévy i Cia. Bratislava[16][17] Víctor Álvaro i Ferran Martínez Palou[16] TGB[16]
- Mares i filles David Pintó i Clara Peya[18] David Pintó i Clara Peya[18] Círcol Maldà[18]
Premi a les noves tendències
- A House in Asia Creació col·lectiva de l'Agrupación Señor Serrano[19] Agrupación Señor Serrano[19] Mercat de les Flors (Grec 14)[19]
- Montaldo Ernesto Collado i Fundación Collado - Van Hoestenberghe[20][21] Ernesto Collado[20][22] CCCB (Grec 13)[20] i La Seca - Espai Brossa[21]
- Numax-Fagor-Plus Roger Bernat, Roberto Fratini, Pablo González Morandi, Cia.FFF i Elèctrica Produccions, a partir de la pel·lícula Numax, presenta de Joaquim Jordà[23][24] Roger Bernat, Txalo Toloza i Helena Febrés[24] KunstenFestivalDesArts de Brussel·les 2014 i Museu d'Arqueologia de Catalunya (Grec 14)[23][24]
Millor direcció
Oriol Broggi L'orfe del clan dels Zhao Marc Artigau, Oriol Broggi i Cia. La Perla 29, a partir de la peça homònima de Ji Junxiang[7] - Teatre Romea
Xicu Masó L'encarregat Harold Pinter[25] - Teatre Lliure[25]
Ferran Utzet Traduccions/Translations Brian Friel i Cia. La Perla 29 - Biblioteca de Catalunya
Millor actriu principal
Rosa Renom El president Thomas Bernhard[26] Carme Portaceli[26] TNC[26]
Carme Elias Al galop Mark Hampton i Mary Louise Wilson[27] Guido Torlonia[27] Teatre Akadèmia[27]
Carlota Olcina Pulmons Duncan Macmillan i Sixto Paz Produccions[28][29] Marilia Samper[28][29] Sala Beckett[28][30]
Millor actor principal
Ivan Benet Informe per a una acadèmia Franz Kafka i Gatcapat SL Xavier Ricart i Ivan Benet Teatre de Salt (Temporada Alta 2013) i Teatre Lliure
Lluís Homar Terra baixa Pau Miró, Lluís Homar i El Canal-Centre d'Arts Escèniques de Salt-Girona, a partir de l'obra homònima d'Àngel Guimerà[31][32] Pau Miró[31] La Sala d'Argentona, Teatre Municipal de Girona (Temporada Alta 2014) i Teatre Borràs[31]
Julio Manrique L'orfe del clan dels Zhao Marc Artigau, Oriol Broggi i Cia. La Perla 29, a partir de la peça homònima de Ji Junxiang Oriol Broggi Teatre Romea
Timó d'Atenes Sergi Pompermayer i Cia. La Brutal, a partir de l'obra homònima deWilliam Shakespeare[33][34] David Selvas[33] Atlàntida de Vic i Biblioteca de Catalunya (XI Festival Shakespeare)[33][34]
Millor actriu de repartiment
Mercè Arànega Doña Rosita la Soltera o el lenguaje de las flores Federico García Lorca Joan Ollé TNC
Jenny Beacraft Traduccions/Translations Brian Friel i Cia. La Perla 29 Ferran Utzet Biblioteca de Catalunya
Anna Moliner Liceistes i cruzados Serafí Pitarra (Frederic Soler)[35] Jordi Prat i Coll[35] TNC[35]
Millor actor de repartiment
Oriol Genís Doña Rosita la Soltera o el lenguaje de las flores Federico García Lorca Joan Ollé TNC
Borja Espinosa L'orfe del clan dels Zhao Marc Artigau, Oriol Broggi i Cia. La Perla 29, a partir de la peça homònima de Ji Junxiang Oriol Broggi Teatre Romea
Albert Prat Traduccions/Translations Brian Friel i Cia. La Perla 29 Ferran Utzet Biblioteca de Catalunya
Millor text
Llàtzer Garcia La pols Llàtzer Garcia, Cia. Arcàdia, Flyhard Produccions i Nau Ivanow[36] Llàtzer Garcia[36] Sala Flyhard[36] i La Villarroel[37]
Clàudia Cedó Tortugues: la desacceleració de les partícules Clàudia Cedó i Flyhard Produccions[38] Clàudia Cedó[38] Sala Flyhard[38]
Marc Artigau Un mosquit petit Marc Artigau Marc Artigau[39] TNC i Almeria Teatre[39][40]
Millor dramatúrgia o adaptació
Marc Artigau i Oriol Broggi L'orfe del clan dels Zhao Adaptació de la peça homònima de Ji Junxiang Oriol Broggi Teatre Romea
Pau Miró Terra Baixa Adaptació de l'obra homònima d'Àngel Guimerà Pau Miró La Sala d'Argentona,Teatre Municipal de Girona (Temporada Alta 2014) i Teatre Borràs
Oriol Tarrasón Vània Adaptació de L'oncle Vània d'Anton Txèkhov[41] Oriol Tarrasón[41] Teatre Lliure[41]
Millor espai escènic
Jordi Queralt Informe per a una acadèmia Franz Kafka i Gatcapat SL Xavier Ricart i Ivan Benet Teatre de Salt (Temporada Alta 2013) i Teatre Lliure
Sebastià Brosa Doña Rosita la Soltera o el lenguaje de las flores Federico García Lorca Joan Ollé TNC
Oriol Broggi L'orfe del clan dels Zhao Marc Artigau, Oriol Broggi i Cia. La Perla 29, a partir de la peça homònima de Ji Junxiang Oriol Broggi Teatre Romea
Millor vestuari
Míriam Compte Doña Rosita la Soltera o el lenguaje de las flores Federico García Lorca Joan Ollé TNC
Berta Riera L'orfe del clan dels Zhao Marc Artigau, Oriol Broggi i Cia. La Perla 29, a partir de la peça homònima de Ji Junxiang Oriol Broggi Teatre Romea
Franca Squarciapino El joc de l'amor i de l'atzar Pierre de Marivaux Josep Maria Flotats[42] TNC[42]
Millor il·luminació
Lionel Spycher Doña Rosita la Soltera o el lenguaje de las flores Federico García Lorca Joan Ollé TNC
Albert Faura El joc de l'amor i de l'atzar Pierre de Marivaux Josep Maria Flotats TNC
Kiko Planas Els dies feliços Samuel Beckett Sergi Belbel[43] Teatre Lliure[43]
Millor disseny de vídeo
Miguel Ángel Raió Desde Berlín. Tributo a Lou Reed Juan Villoro, Juan Cavestany, Pau Miró i Grup Focus, a partir de l'àlbum musical Berlin de Lou Reed[44][45] Andrés Lima[44][45] Teatre Romea[44][45]
Cisco Isern Cels Wajdi Mouawad i Cia. La Perla 29[46] Oriol Broggi[46] Biblioteca de Catalunya[46]
Joan Rodón i Emilio Valenzuela Mar i cel Xavier Bru de Sala, Albert Guinovart i Cia. Dagoll Dagom, a partir de l'obra homònima d'Àngel Guimerà[47] (Tercera revisió i reestrena del muntatge original de 1988) Joan Lluís Bozzo i Joan Vives[47] Teatre Victòria[47]
Millor espai sonor
Jaume Manresa Desde Berlín. Tributo a Lou Reed Juan Villoro, Juan Cavestany, Pau Miró i Grup Focus, a partir de l'àlbum musical Berlin de Lou Reed Andrés Lima Teatre Romea
Pepe Bel Shakespeare on the beat Moisès Maicas, Anna Soler Horta, Marta Pera, Miquel Ripeu, Mario Nieto (DJ Code), Pau Marfà (Fatkut) i Factea Produccions, a partir dEl somni d'una nit d'estiu de William Shakespeare[48] Moisès Maicas[48] CCCB (Grec 14)[48]
Roc Mateu Mar i cel Xavier Bru de Sala, Albert Guinovart i Cia. Dagoll Dagom, a partir de l'obra homònima d'Àngel Guimerà (Tercera revisió i reestrena del muntatge original de 1988) Joan Lluís Bozzo i Joan Vives Teatre Victòria
Premi Revelació
Adrià Díaz, Sergio Freijo, Marc Naya i Junyi Sun Kyla (Fredor) Lars Norén[49][50] Adrian Devant[49][50] Versus Teatre[49][50]
Clàudia Cedó Tortugues: la desacceleració de les partícules Clàudia Cedó i Flyhard Produccions Clàudia Cedó Sala Flyhard
Oriol Pla Jo mai Iván Morales, Anna Alarcón, Cia. Prisamata, Bitò Produccions i Centre d'Arts Escèniques de Terrassa (CAET)[51] Iván Morales CCCB (Grec 13),[51] Teatre Municipal de Girona (Temporada Alta 2013)[52] i Teatre Lliure[53]
Millor Sala
Sala Flyhard
Círcol Maldà
Biblioteca de Catalunya i Cia. La Perla 29
Jurat de Teatre
Joan Anton Benach, Jordi Bordes, Sergi Doria, Santi Fondevila, César López Rossell, Iolanda G. Madariaga, Juan Carlos Olivares, Ramon Oliver, Xavi Pardo, María José Ragué i Andreu Sotorra

I Premis de la Crítica de Dansa

[modifica]
  indica el guanyador
Categoria Persona Obra Autoria Direcció Teatre
Millor espectacle nacional
- Lo real Israel Galván, Pedro G. Romero i Txiki Berraondo[54][55] Pedro G. Romero i Txiki Berraondo[54][56] Teatro Real i Mercat de les Flors[55][54]
- Nippon-Koku Marcos Morau, Pablo Gisbert, Cia. La Veronal i Compañía Nacional de Danza[57][58] Marcos Morau i Cia. La Veronal[57][58] Naves del Español - Matadero de Madrid i Mercat de les Flors[58]
- Torobaka Akram Khan, Israel Galván, Khan Chaudhry Productions i A Negro Producciones[59][60] Akram Khan i Israel Galván[59][60] Mercat de les Flors[59][60]
Millor especatcle internacional
- Vader Cia. Peeping Tom, Franck Chartier i Gabriela Carrizo[61] Franck Chartier[61] Mercat de les Flors (Grec 14)[61]
- Sun Hofesh Shechter Company[62] Hofesh Shechter[62] Teatre Grec (Grec 14)[62]
- Tauerbach Münchner Kammerspiele i Cia. Les ballets C de la B [63] Alain Platel[63] Teatre Lliure (Grec 14)[63]
Jurat de Dansa
Carmen del Val, Sara Esteller, Montse Otzet, Bàrbara Raubert i Jordi Sora

I Premi de la Crítica de Teatre Familiar

[modifica]
  indica el guanyador
Categoria Persona Obra Autoria Direcció Teatre
Millor espectacle familiar
- L'endrapasomnis Jordi Palet, Cia. Teatre al detall i La Tresca i la Verdesca, a partir del conte homònim de Michael Ende[64] Joan Maria Segura Bernadas[64] Teatre Municipal l'Ateneu d'Igualada (Mostra d'Igualada 2014),[65][66] SAT![67][68] i 26a Fira de Teatre de Titelles de Lleida[69]
- El Petit Príncep Àngel Llàcer, Manu Guix, Marc Artigau i Cia. La Perla 29, a partir del conte homònim d'Antoine de Saint-Exupéry[70][71][72] Àngel Llàcer i Manu Guix[70][71][72] BARTS[70][71][72]
- Dot Juan Pablo Mendiola i Cia. Maduixa Teatre, a partir de l'univers artístic de Sol LeWitt[73] Juan Pablo Mendiola[73] Mercat de les Flors (Grec 14)[73]
Jurat Familiar
Ferran Baile, Jordi Bordes, Núria Cañamares, Víctor Giralt, Iolanda G. Madariaga, Andreu Sotorra i Josep M. Viaplana

Referències

[modifica]
  1. ↑ Serra, Laura «Reneixen els premis de la crítica de teatre». Ara, 10-03-2015 [Consulta: 27 març 2016].
  2. ↑ «Tornen els Premis de la Crítica en la que serà la XVII edició», 09-03-2015. Arxivat de l'original el 2020-02-29. [Consulta: 12 agost 2020].
  3. ↑ «'L'orfe del clan dels Zhao' i 'Doña Rosita', triomfadores de la crítica», 22-03-2015. Arxivat de l'original el 2020-02-29. [Consulta: 12 agost 2020].
  4. ↑ «La crítica premia a Broggi, página 40 - Hemeroteca - Lavanguardia.es» (en castellà). La Vanguardia, 24-03-2015. [Consulta: 12 agost 2020].
  5. ↑ «Tri-crítica». El Punt Avui, 20-03-2015. [Consulta: 12 agost 2020].
  6. ↑ «Crònica Premis de la Crítica». El Punt Avui, 24-03-2015. [Consulta: 12 agost 2020].
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 «Un conte xinès al Romea, página 26 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». Cultura/s - La Vanguardia, 19-03-2014. [Consulta: 12 agost 2020].
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 «Crítica de teatro: Volem anar al Tibidabo, página 38 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». La Vanguardia, 19-11-2008. [Consulta: 14 agost 2020].
  9. ↑ 9,0 9,1 «Informe per a una acadèmia - Temporada Alta». [Consulta: 12 agost 2020].
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 «Siguem civilitzats i parlem només la llengua imperial!, página 11 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». Què fem? - La Vanguardia, 31-01-2014. [Consulta: 12 agost 2020].
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 «Ubu Roi | Arxiu Grec». [Consulta: 12 agost 2020].
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 «La gavina - Temporada Alta». [Consulta: 12 agost 2020].
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 «Crítica de teatro: La gavina, página 57 - Hemeroteca - Lavanguardia.es» (en castellà). La Vanguardia, 07-12-2014. [Consulta: 12 agost 2020].
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 «The Fountainhead (La deu) | Arxiu Grec». [Consulta: 12 agost 2020].
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 «Programa de Per sobre de totes les coses». Escena Digital del Museu de les Arts Escèniques, 16-07-2014. [Consulta: 13 agost 2020].
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 «Fes l'amor..., però també la guerra!, página 14 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». Què fem? - La Vanguardia, 24-01-2014. [Consulta: 13 agost 2020].
  17. ↑ «LA GRAN DUQUESSA DE GEROLSTEIN» (en castellà), 04-12-2013. [Consulta: 13 agost 2020].
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 «Un piano i un fred comiat». El Punt Avui, 28-11-2014. [Consulta: 13 agost 2020].
  19. ↑ 19,0 19,1 19,2 «A House in Asia | Arxiu Grec». [Consulta: 13 agost 2020].
  20. ↑ 20,0 20,1 20,2 «Montaldo | Arxiu Grec». [Consulta: 13 agost 2020].
  21. ↑ 21,0 21,1 «Cartell de Montaldo a La Seca Espai Brossa». Escena Digital del Museu de les Arts Escèniques, 2014. [Consulta: 13 agost 2020].
  22. ↑ «Ernesto Collado obre una nova etapa de la Factoria». El Punt Avui, 27-02-2014. [Consulta: 13 agost 2020].
  23. ↑ 23,0 23,1 «Numax-Fagor-plus | Arxiu Grec». [Consulta: 13 agost 2020].
  24. ↑ 24,0 24,1 24,2 «FFF » NUMAX-FAGOR-PLUS (show)» (en espanyol europeu). [Consulta: 13 agost 2020].
  25. ↑ 25,0 25,1 «Crítica de teatre: L'encarregat, página 35 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». La Vanguardia, 03-03-2014. [Consulta: 13 agost 2020].
  26. ↑ 26,0 26,1 26,2 «Crítica de teatre: El president, página 47 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». La Vanguardia, 08-11-2014. [Consulta: 13 agost 2020].
  27. ↑ 27,0 27,1 27,2 «Carme Elias reviu Diana Vreeland, l'emperadriu de la moda, a ‘Al galop’, página 37 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». La Vanguardia, 06-05-2014. [Consulta: 13 agost 2020].
  28. ↑ 28,0 28,1 28,2 «La generació de l’ansietat, página 32 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». La Vanguardia, 09-01-2014. [Consulta: 13 agost 2020].
  29. ↑ 29,0 29,1 «Pulmons - Sixto Paz Produccions» (en anglès). [Consulta: 13 agost 2020].
  30. ↑ «Carlota Olcina emociona amb ‘Pulmons’, página 9 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». La Vanguardia, 20-01-2014. [Consulta: 13 agost 2020].
  31. ↑ 31,0 31,1 31,2 «Todos los papeles, Homar, página 24 - Hemeroteca - Lavanguardia.es» (en castellà). Cultura/s - La Vanguardia, 29-10-2014. [Consulta: 13 agost 2020].
  32. ↑ «Programa de Terra baixa al Teatre Municipal de Girona». Escena Digital del Museu de les Arts Escèniques, 07-11-2014. [Consulta: 13 agost 2020].
  33. ↑ 33,0 33,1 33,2 «David Selvas obre el Festival Shakespeare amb un 'Timó d'Atenes' en la crisi actual, página 59 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». La Vanguardia, 19-10-2014. [Consulta: 13 agost 2020].
  34. ↑ 34,0 34,1 «Sacseja Shakespeare». El Punt Avui, 10-10-2014. [Consulta: 13 agost 2020].
  35. ↑ 35,0 35,1 35,2 «Crítica de teatre: Liceistes i cruzados». El Punt Avui, 18-05-2014. [Consulta: 13 agost 2020].
  36. ↑ 36,0 36,1 36,2 «Programa de La pols a la Sala FlyHard». Escena Digital del Museu de les Arts Escèniques, 03-04-2014. [Consulta: 13 agost 2020].
  37. ↑ «Programa de La Pols a La Villarroel». Escena Digital del Museu de les Arts Escèniques. [Consulta: 13 agost 2020].
  38. ↑ 38,0 38,1 38,2 «Programa de Tortugues: la desacceleració de les partícules». Escena Digital del Museu de les Arts Escèniques, 24-11-2014. [Consulta: 13 agost 2020].
  39. ↑ 39,0 39,1 «Programa d'Un mosquit petit» (en escena digital del museu de les arts escèniques), 22-01-2014. [Consulta: 13 agost 2020].
  40. ↑ «'El mosquit petit' vola del TNC al Teatre Almeria». El Punt Avui, 05-03-2014. [Consulta: 13 agost 2020].
  41. ↑ 41,0 41,1 41,2 «I després de la tristesa, un merescut descans, página 12 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». Què fem? - La Vanguardia, 03-01-2014. [Consulta: 13 agost 2020].
  42. ↑ 42,0 42,1 «Entrevista a Josep Maria Flotats, página 37 - Hemeroteca - Lavanguardia.es», 03-05-2014. [Consulta: 13 agost 2020].
  43. ↑ 43,0 43,1 «Crítica de teatre: Els dies feliços, página 37 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». La Vanguardia, 17-05-2014. [Consulta: 13 agost 2020].
  44. ↑ 44,0 44,1 44,2 BARCELONA, MARTA CERVERA /. «Univers Lou Reed», 03-09-2014. [Consulta: 13 agost 2020].
  45. ↑ 45,0 45,1 45,2 «‘Desde Berlín’: una història d’amor amb carícies i cops», 04-09-2014. [Consulta: 13 agost 2020].
  46. ↑ 46,0 46,1 46,2 «Oriol Broggi torna al teatre de Wajdi Mouawad amb l’antisistema ‘Cels’, página 38 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». La Vanguardia, 17-06-2014. [Consulta: 13 agost 2020].
  47. ↑ 47,0 47,1 47,2 «Dagoll Dagom - Mar i Cel (2014)». [Consulta: 13 agost 2020].
  48. ↑ 48,0 48,1 48,2 «Shakespeare on the Beat | Arxiu Grec». [Consulta: 13 agost 2020].
  49. ↑ 49,0 49,1 49,2 «Kyla (Fredor), página 13 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». Què fem? - La Vanguardia, 14-03-2014. [Consulta: 13 agost 2020].
  50. ↑ 50,0 50,1 50,2 «El fred discurs de l'odi, página 69 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». La Vanguardia, 25-05-2014. [Consulta: 13 agost 2020].
  51. ↑ 51,0 51,1 «Jo mai | Arxiu Grec». [Consulta: 13 agost 2020].
  52. ↑ «Jo Mai - Temporada Alta». [Consulta: 13 agost 2020].
  53. ↑ «La crítica: Jo mai, página 14 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». Què fem? - La Vanguardia, 10-01-2014. [Consulta: 13 agost 2020].
  54. ↑ 54,0 54,1 54,2 «Lo Real». [Consulta: 13 agost 2020].
  55. ↑ 55,0 55,1 «Israel Galván, sense por, página 34 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». La Vanguardia, 16-01-2014. [Consulta: 13 agost 2020].
  56. ↑ «El duende s’enfronta a l'espant d’allò real, página 11 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». Què fem? - La Vanguardia, 10-01-2014. [Consulta: 13 agost 2020].
  57. ↑ 57,0 57,1 «Nippon-Koku, coreografia de Marcos Morau/La Veronal». [Consulta: 13 agost 2020].
  58. ↑ 58,0 58,1 58,2 «Marcos Morau coreografia el poder al Mercat, página 35 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». La Vanguardia, 06-03-2014. [Consulta: 13 agost 2020].
  59. ↑ 59,0 59,1 59,2 «Torobaka». [Consulta: 13 agost 2020].
  60. ↑ 60,0 60,1 60,2 «Ni tu flamenc ni jo kathak, página 42 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». La Vanguardia, 03-10-2014. [Consulta: 13 agost 2020].
  61. ↑ 61,0 61,1 61,2 «Vader (Pare) | Arxiu Grec». [Consulta: 13 agost 2020].
  62. ↑ 62,0 62,1 62,2 «Sun | Arxiu Grec». [Consulta: 13 agost 2020].
  63. ↑ 63,0 63,1 63,2 «tauberbach | Arxiu Grec». [Consulta: 13 agost 2020].
  64. ↑ 64,0 64,1 «L'Endrapasomnis». [Consulta: 13 agost 2020].
  65. ↑ «Primícia teatral, página 24 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». Què fem? - La Vanguardia, 25-04-2014. [Consulta: 13 agost 2020].
  66. ↑ «Programa La Mostra d'Igualada 2014» (en anglès). [Consulta: 13 agost 2020].
  67. ↑ «Cartell de L'endrapasomnis al SAT!». Escena Digital del Museu de les Arts Escèniques, 10-01-2015. [Consulta: 13 agost 2020].
  68. ↑ «Torna L'Endrapasomnis de Teatre al Detall, Premi de la crítica 2014». Teatralnet - Hemeroteca Digital de les Arts Escèniques, 12-02-2016. [Consulta: 13 agost 2020].
  69. ↑ «Titelles al Segrià, página 28 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». Què fem? - La Vanguardia, 01-05-2015. [Consulta: 13 agost 2020].
  70. ↑ 70,0 70,1 70,2 «'El Petit Príncep' aterra en format musical amb una escenografia sense precedents». [Consulta: 13 agost 2020].
  71. ↑ 71,0 71,1 71,2 «El Petit Príncep, el musical». Arxivat de l'original el 2018-07-11. [Consulta: 13 agost 2020].
  72. ↑ 72,0 72,1 72,2 «El Petit príncep». [Consulta: 13 agost 2020].
  73. ↑ 73,0 73,1 73,2 «Dot | Arxiu Grec». [Consulta: 13 agost 2020].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=XVII_Premis_de_la_Crítica_de_les_Arts_Escèniques&oldid=33314917»