Vivianita

Vivianita
Cristalls de vivianita de la mina Tomokoni, Districte de Machacamarca, Província de Cornelio Saavedra, Departament de Potosí, Bolívia
Fórmula química	Fe2+₃(PO₄)₂·8H₂O
Epònim	John Henry Vivian
Localitat tipus	Wheal Kind, St Agnes, Districte de St Agnes, Cornualla, Anglaterra
Classificació
Categoria	fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	8.CE.40
Nickel-Strunz 9a ed.	8.CE.40
Nickel-Strunz 8a ed.	VII/C.10b
Dana	40.3.6.1
Heys	19.13.11
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Hàbit cristal·lí	cristalls allargats i aplanats, poden ser arrodonits; agrupacions, incrustations, concrecions, terrosa en pols
Estructura cristal·lina	a = 10.086 Å, b = 13.441 Å, c = 4.703 Å; β = 104.27°; Z = 2
Grup puntual	monoclínica 2/m
Massa molar	501.61 g
Color	incolor i transparent quan el minera és fresc (sense alterar), es torna ràpidament blau verdós, blau indi o blau fosc
Exfoliació	perfecta en {010}
Fractura	desigual, fibrosa
Tenacitat	flexible, sèctil
Duresa	1,5 a 2
Lluïssor	vítria, nacrada, mat
Color de la ratlla	blanca, es torna blava ràpidament
Diafanitat	transparent a translúcida
Gravetat específica	2,68
Densitat	2,67 a 2,69 g/cm³ (mesurada); 2,696 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1.579 - 1.616, nβ = 1.602 - 1.656, nγ = 1.629 - 1.675
Birefringència	δ = 0,050 a 0,059
Pleocroisme	visible; X = blau, blau profund, indigo-blau; Y = verd groguenc pàl·lid, verd blavós pàl·lid, groc-verd; Z = verd roguenc pàl·lid, groc-oliva
Angle 2V	mesurat: 63° a 83.5°, calculat: 78° a 88°
Dispersió òptica	r < v, feble
Solubilitat	fàcilment soluble en àcids
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1817
Símbol	Viv
Referències

La vivianita és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany i dona nom al grup vivianita de minerals. Va ser descoberta l'any 1817 a Cornualla (Anglaterra), i rep el seu nom del mineralogista i polític anglès John H. Vivian, el seu descobridor.

Característiques

És un fosfat de ferro hidratat, sense anions addicionals. Quan està acabat d'extreure aquest mineral pot arribar a ser gairebé incolor, però un cop extret s'oxida el Fe²⁺ a Fe³⁺, adquirint una coloració blau fosc a blau-verd. La seva duresa a l'escala de Mohs és d'1,5 a 2. Cristal·litza en el sistema monoclínic formant cristalls allargats i aplanats, que a vegades poden ser arrodonits. També forma agrupacions, incrustations o concrecions, i pot ser trobada de manera terrosa o en pols. A més dels elements de la seva fórmula, Fe²⁺₃(PO₄)₂·8H₂O, sol portar com impureses: manganès, magnesi i calci.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la vivianita pertany a «08.CE: Fosfats sense anions addicionals, amb H₂O, només amb cations de mida mitjana, RO₄:H₂O sobre 1:2,5» juntament amb els següents minerals: chudobaïta, geigerita, newberyita, brassita, fosforrösslerita, rösslerita, metaswitzerita, switzerita, lindackerita, ondrušita, veselovskýita, pradetita, klajita, bobierrita, annabergita, arupita, barićita, eritrita, ferrisimplesita, hörnesita, köttigita, manganohörnesita, parasimplesita, pakhomovskyita, simplesita, cattiïta, koninckita, kaňkita, steigerita, metaschoderita, schoderita, malhmoodita, zigrasita, santabarbaraïta i metaköttigita.

Formació i jaciments

Apareix com a mineral secundari comú a la zona d'oxidació de jaciments de minerals metàl·lics, en pegmatites de tipus granit contenint fosfats, associada a materials orgànics reemplaçant a aquests en fòssils, o en argiles al·luvials. Sol trobar-se associada a altres minerals com: metavivianita, ludlamita, pirita, pirrotina, siderita, santaclaraïta o limonita.

Grup vivianita

El grup vivianita està format per fosfats o arsenats amb un metall (magnesi, manganès, ferro, cobalt, níquel, coure o zinc), més vuit molècules d'aigua, cristal·litzant tots ells en el sistema monoclínic. És dimorf del grup simplesita amb igual fórmula química però en triclínic.

Espècie Fórmula Annabergita Ni₃(AsO₄)₂·8H₂O Arupita Ni₃(PO₄)₂·8H₂O Babanekita Cu₃(AsO₄)₂·8H₂O Barićita (Mg,Fe)₃(PO₄)₂·8H₂O Eritrita Co₃(AsO₄)₂·8H₂O Hörnesita Mg₃(AsO₄)₂·8H₂O

Espècie Fórmula Köttigita Zn₃(AsO₄)₂·8H₂O Manganohörnesita (Mn,Mg)₃(AsO₄)₂·8H₂O Pakhomovskyita Co₃(PO₄)₂·8H₂O Parasimplesita Fe2+₃(AsO₄)₂·8H₂O Vivianita Fe2+₃(PO₄)₂·8H₂O