Viseà
| Període | Sèrie | Estatge | Edat (Ma) | ||
|---|---|---|---|---|---|
| Permià | Cisuralià | Asselià | més recent | ||
| Carbonífer | Pennsylvanià | Gjelià | 303,7 ± 0,1 | ||
| Kasimovià | 307,0 ± 0,1 | ||||
| Moscovià | 315,2 ± 0,2 | ||||
| Baixkirià | 323,2 ± 0,4 | ||||
| Mississippià | Serpukhovià | 330,9 ± 0,2 | |||
| Viseà | 346,7 ± 0,4 | ||||
| Tournaisià | 358,9 ± 0,4 | ||||
| Devonià | Superior | Famennià | més antic | ||
| Subdivisió del sistema Carbonífer segons l'ICS.[1].
Actualitzat amb la Taula Cronostratigràfica de l'ICS del 2013 [2] | |||||
El Viseà és un període o edat geològica segons ICS o un estadi en la columna d'estratigrafia. És el segon estatge de l'edat Mississippiana, el més baix del subsistema estratigràfic del Carbonífer. El Viseà es va estendre des de 346,7 ± 0,4 a 330,9 ± 0,2 Ma (milions d'anys). El va precedir el període Tournaisià i el va seguir el període Serpukhovià.[3]
Nom i definicions
[modifica]L'estadi Viseà va ser introduït pel geòleg belga André Dumont l'any 1832. Dumont li va donar el nom de la ciutat de Visé a Bèlgica. Abans de ser usat com un estadi internacional es va fer servir com període de l'escala d'Europa Occidental.[4]
La base de l'estadi Viseà és l'aparició de l'espècie fusulínida Eoparastaffella simplex. La part alta de l'estadi és donada per la primera aparició del conodont Lochriea ziegleri,[5] o del goniatite Cravenoceras leion.
Tetràpodes
[modifica]Un dels tetràpodes que van viure durant el Viseà va ser el rèptil similar a un amfibi, Westlothiana
Bioestratigrafia
[modifica]El Viseà té 4 biozones amb conodonts:
- Lochriea nodosa
- Lochriea mononodosa
- Gnathodus bilineatus
- Gnathodus texanus
Notes
[modifica]- ↑ Gradstein, F.; Ogg, J «Geologic Time Scale 2004 – why, how, and where next!» (pdf). Lethaia, 37, 2004, pàg. 175-181. DOI: 10.1080/00241160410006483 [Consulta: 30 març 2012].
- ↑ «International Chronostratigraphic Chart (v. 2013/01» (en anglès). ICS, 01-01-2013. [Consulta: 10 abril 2013].
- ↑ «International Chronostratigraphic Chart». International Commission on Stratigraphy. [Consulta: 9 desembre 2012].
- ↑ Menning et al. (2006)
- ↑ By Nemirovskaya (2005)
Bibliografia
[modifica]- Devuyst, F.X.; Hance, L.; Hou, H.-F.; Wu, X.; Tian, S.; Coen, M. & Sevastopulo, G.; 2003: A proposed Global Stratotype Section and Point for the base of the Visean Stage (Carboniferous): the Pengchong section, Guangxi, South China, Episodes 26(2), pp 105–115.
- Dumont, A.H.; 1832: Mémoire sur la constitution géologique de la province de Liège, Mémoires couronnés par l'Académie Royale des Sciences et Belles-Lettres de Bruxelles 8(3), VII. (francès)
- Gradstein, F.M.; Ogg, J.G. & Smith, A.G.; 2004: A Geologic Time Scale 2004, Cambridge University Press.
- Heckel, P.H. & Clayton, G.; 2006: The Carboniferous system, use of the new official names for the subsystems, series and stages, Geologica Acta 4(3), pp 403–407.
- Menning, M.; Alekseev, A.S.; Chuvashov, B.I.; Davydov, V.I.; Devuyst, F.-X.; Forke, H.C.; Grunt, T.A.; Hance, L.; Heckel, P.H.; Izokh, N.G.; Jin, Y.-G.; Jones, P.J.; Kotlyar, G.V.; Kozur, H.W.; Nemyrovska, T.I.; Schneider, J.W.; Wang, X.-D.; Weddige, K.; Weyer, D. & Work, D.M.; 2006: Global time scale and regional stratigraphic reference scales of Central and West Europe, East Europe, Tethys, South China, and North America as used in the Devonian–Carboniferous–Permian Correlation Chart 2003 (DCP 2003), Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology 240(1-2): pp 318–372.
- Nemyrovska, T.I.; 2005: Late Visean/early Serpukhovian conodont succession from the Triollo section, Palencia (Cantabrian Mountains, Spain), Scr. Geol. 129, pp 13–89.
Enllaços externs
[modifica]- Upper Arxivat 2006-05-18 a Wayback Machine. and lower Arxivat 2006-05-18 a Wayback Machine. time scales for the Carboniferous at the website of the Norwegian network of offshore records of geology and stratigraphy.
- Visean, Geowhen Database
- The Viséan age Arxivat 2009-06-04 a Wayback Machine., www.palaeos.com