Viquipèdia:Continguts no lliures

Polítiques i normes
Principis fonamentals
Els cinc pilars Allò que la Viquipèdia no és Punt de vista neutral Drets d'autor Ignoreu les normes
Normes oficials
Verificabilitat No treballs inèdits Ús d'imatges Admissibilitat Bloqueig d'usuaris
Treball en comú
Etiqueta Tractament dels nouvinguts Consens Vandalisme Ús dels comptes titella Sistema de presa de decisions
Vegeu també
Totes les polítiques Normes d'estil Benvinguda Ajuda Manteniment Comunitat
Modifica

D'acord amb les definicions de la política de llicències de la Fundació Wikimedia, aquesta pàgina és la Política de Doctrina d'Exempcions per la Viquipèdia en català.

L'objectiu fonamental de la Viquipèdia, com a projecte de la Fundació Wikimedia i d'acord amb la seva declaració de principis, és el de construir una enciclopèdia lliure, sota una llicència de contingut lliure o de domini públic. Per contingut lliure s'entén la llibertat de distribució i modificació, d'ús il·limitat per a tothom en qualsevol mitjà, d'acord amb els termes de la definició de Free Cultural Works (obres culturals lliures).

Per assolir aquest objectiu a la Viquipèdia en general es rebutja tot contingut que no sigui lliure. Ara bé, per poder fer una enciclopèdia de qualitat, la Viquipèdia en català ha decidit permetre en determinats casos i amb certes condicions algun material no lliure necessari per les finalitats educatives i d'exposició. Aquest material no lliure només es permet si compleix els requisits d'aquesta política d'exempció.

Definicions

Contingut lliure

A la Viquipèdia s'entén per contingut lliure tot aquell que compleixi la definició de Free Cultural Works. Les llibertats essencials són:

• Llibertat d'utilitzar i reproduir o interpretar l'obra, tant en privat com en públic.
• Llibertat d'examinar l'obra i d'aplicar la informació o el coneixement.
• Llibertat de redistribuir còpies, de franc o comercialment.
• Llibertat de modificar i distribuir versions derivades.

Aquestes llibertats han de ser aplicables a tothom, a tothora i a tot arreu. Les restriccions permissibles són:

• Atribució dels autors
• Transmissió de les mateixes llibertats a les obres derivades.
• Clàusules de protecció de llibertats.

Tot allò que no compleixi aquesta definició es considera contingut no lliure. Bàsicament:

• obres amb drets d'autor vigent,
• restriccions d'ús no comercial,
• autoritzacions exclusives a la Viquipèdia.

Política de doctrina d'exempció

Una Política de Doctrina d'Exempció (PDE) específica d'un projecte (en aquest cas, la Viquipèdia en català) és la política que permet usar continguts no lliures de forma legal en el context del projecte (els països des d'on s'accedeix predominantment) sobre la base d'una doctrina d'exempció fonamentada en la jurisprudència que reconeix limitacions dels drets d'autor.

Doctrina d'exempció

Política de la Fundació

Els requisits de la doctrina d'exempció de la política de llicències de la Fundació són:

• Que es pugui usar legalment en el context del projecte d'acord amb la llei dels Estats Units i dels països predominants del projecte.
• Que estigui clarament identificat, tant pel lector com per la possible redistribució, i que la seva utilització estigui argumentada amb fonaments.
• Que serveixi per:
  • il·lustrar esdeveniments històricament significatius
  • obres protegides d'identificació com ara logotips
  • complementar de manera restringida articles sobre obres contemporànies amb drets d'autor
• Que no sigui versemblant poder-ne crear una alternativa lliure

Àmbit jurídic

La comunitat de la Viquipèdia en català treballa en català per a un públic catalanoparlant, però amb la infraestructura d'una fundació amb seu a San Francisco (Califòrnia) i en un context àmpliament internacional. Per tant:

• Les principals referències jurídiques són les convencions internacionals sobre la propietat intel·lectual (vegeu OMPI per una referència bàsica).
• En particular, es tenen en compte les directives de la Unió Europea sobre l'harmonització de drets d'autor, basades en les convencions internacionals.
• Els texts específics d'aplicació en l'àmbit catalanoparlant són:
  • A Espanya, la Llei de Propietat Intel·lectual.
  • A Andorra, Llei sobre drets d'autor i drets veïns.
  • A França, Code de la Propriété Intellectuelle.
• Les especificitats del dret nord-americà també són tingudes en compte, especialment l'al·legació del fair use.

Ús legítim

La Llei de Drets d'Autor dels Estats Units (Copyright Act) defineix l'ús legítim (fair use) com una limitació als drets exclusius quan és per propòsits de crítica, comentari, informació d'actualitat, ensenyament o investigació. Especifica quatre factors a considerar per decidir si la còpia d'un treball amb drets d'autor és justa i admissible sense el consentiment del titular dels drets (Títol 17, capítol 1, article 107).

Aquests factors s'han de valorar en cada cas per determinar si un ús es pot qualificar com a legítim. Com que són termes imprecisos i subjectius ("substancialitat", "propòsit") és la justícia nord-americana la que resolt les disputes i la seva jurisprudència acaba determinant què és legítim o no. Un jutge nord-americà utilitza els quatre factors com a directrius i els adapta a les situacions de cada cas. Es pot consultar un resum preparat per la Universitat d'Stanford sobre casos de fair use [1].

A la Viquipèdia en català s'utilitzarà el fair use només per imatges que estiguin sota la legislació nord-americana, quan sigui imprescindible pel propòsit d'un article i quan sigui insubstituïble per cap equivalent lliure, existent o amb possibilitat de crear-lo. Correspon a l'usuari argumentar que es compleixen els factors perquè un tribunal dels Estats Units ho pugui considerar com un ús legítim.

Drets morals de l'autor

Els drets morals estan definits a l'article 6 bis del Conveni de Berna. Encara que tenen una aplicació molt dispar en diferents legislacions, és voluntat de la Viquipèdia respectar-los el més àmpliament possible:

• Dret d'atribució: en tot cas s'ha d'atribuir adequadament la condició d'autor de l'obra.
• Dret de divulgació: tota imatge ha d'estar prèviament publicada i distribuïda pel seu autor.
• Dret a retractar-se: en cas que l'autor sol·liciti retirar-la de la Viquipèdia, s'executarà immediatament.
• Dret d'integritat: s'ha de mantenir el respecte a la integritat de l'obra i no es pot fer cap modificació que perjudiqui els interessos o la reputació de l'autor.

Dret de citació

En aquest context s'entén com a citació allò que s'addueix i s'inclou en un article com a suport de l'exposició didàctica.

El dret de citació és característic del dret convencional europeu, recollit en la directiva d'harmonització de drets d'autor. Es pot distingir la citació textual d'un fragment literari, la inclusió de fragments d'obres sonores o audiovisuals i la inclusió d'obres aïllades de caràcter plàstic, fotogràfic figuratiu o anàleg. S'entén per fotografia figurativa la simple reproducció fotogràfica sense la utilització de tècniques especials per produir una obra creativa.

En tot cas, la inclusió d'una obra aliena és lícita si

• es fa a títol de cita o per al seu anàlisi o comentari crític;
• es fa en la mesura justa exigida per la finalitat docent;
• l'obra ja ha estat divulgada; i
• s'indica la font i el nom de l'autor.

Dret de marca

L'ús de signes d'identificació protegits és un dels tres casos previstos en la política de llicències de la Fundació com a excepció possible al contingut lliure.

El dret de marca està recollit en diversos tractats internacionals i legislacions estatals. En concret, es tenen en compte:

• L'acord de la Ronda Uruguai sobre Aspectes dels drets de propietat intel·lectual relacionats amb el comerç, articles 13 i 16.
• A la Unió Europea, Reglament sobre la marca comunitària, articles 9 i 10.
• A Espanya, Llei de marques 17/2001 de 7 de desembre, articles 34 i 35.
• A França, Codi de la Propietat Intel·lectual, article L713.
• A Andorra, Llei de marques, article 14.
• Al Estats Units l'ús de logotips i marques comercials es considera fair use ja que existeix jurisprudència que estableix que no és aplicable la Federal Trademark Dilution Act de 1995 quan el seu ús sense autorització és en un context no comercial. (US Code Tittle 15 Section 1125).

El dret de marca atorga al seu titular un dret exclusiu per al seu ús en el món del negoci i el protegeix d'un ús idèntic, similar o imitat per a identificar altres productes o serveis. Especialment, es preveu que la reproducció en una enciclopèdia no pot fer l'efecte que constitueixi un terme genèric i el titular pot demanar la inclusió de la indicació de marca registrada.

L'ús a la Viquipèdia de marques comercials, logotips, escuts o altres signes d'identificació, siguin de corporacions, societats, productes o serveis, tant si són marques registrades com no, es fa amb voluntat de respecte pels possibles drets de marca i dintre dels límits previstos. El propòsit de l'ús d'aquests signes és per millorar la identificació, evitar confusions i en cap cas es pretén una concurrència deslleial mercantil ni causar cap perjudici als interessos legítims del titular. En aquest sentit, es tindrà especial vigilància amb l'ús de logotips d'altres enciclopèdies. A més, no es pot fer l'efecte que existeixi cap lligam entre la Viquipèdia i altres societats.

Símbols oficials

Els símbols de representació oficials (banderes, escuts d'armes, segells...) són un cas particular de signes distintius que poden estar protegits o limitats per llei, independentment de la seva llicència d'ús. Habitualment aquests símbols són de domini públic però el seu ús queda reservat a l'ens oficial i se'n protegeixen les obres derivades i els usos ofensius. Dos exemples:

• El reglament dels símbols dels ens locals de Catalunya aprovat per decret 263/1991, de 25 de novembre, de la Generalitat de Catalunya, estableix que:
  • Només pot representar l'ens local i les entitats autoritzades per l'ens local (Art.16).
  • No es pot utilitzar en composicions de símbols o sigles de partits, sindicats, associacions o altres entitats privades (Art.21).
• Llei 39/1981, de 28 de octubre, per la qual es regula l'ús de la bandera d'Espanya i el d'altres banderes i ensenyes.

L'ús a la Viquipèdia de símbols oficials es fa a títol d'identificació de l'ens que representa i d'acord amb cada legislació local. En general, en cas de protecció, les restriccions es consideren assimilables a la marca registrada.

Política sobre continguts no lliures

Text

La inclusió de text no lliure a la Viquipèdia només és admissible sota el concepte del dret de citació sempre que se'n faci un bon ús i en la mesura que ho exigeixi l'objectiu didàctic perseguit:

1. La citació ha de ser breu.
2. Ha d'indicar la font i el nom de l'autor
3. El text s'ha d'utilitzar literalment. Les alteracions necessàries del text original han d'estar clarament marcades. Vegeu Viquipèdia:Citacions per un guia d'estil.

Per a citacions generals, extenses o col·leccions de citacions, el seu lloc és a Viquidites.

Imatges

Per una guia d'ús basada en aquesta política vegeu Viquipèdia:Requisits de les imatges no lliures.

Tota imatge sense permís del titular dels drets d'autor, o amb restriccions que la facin no lliure (no comercial, no modificable o amb autorització exclusiva), que s'usi al·legant el dret de citació, l'ús legítim o dintre dels límits del dret de marca, ha de complir tots els requisits següents:

1. La pàgina de descripció del fitxer ha d'incloure necessàriament:
   • Atribució adequada de l'origen del fitxer, el nom de l'autor i el del posseïdor dels drets d'autor, si són diferents.
   • Una plantilla de llicència adequada que indiqui sota quins termes s'està justificant el seu ús. Per complir amb el punt 2 de la resolució de la Fundació («El contingut no lliure utilitzat sota una PDE s'ha d'identificar en un format llegible per màquina de manera que pugui ser fàcilment identificat»), totes les llicències no lliures tindran una marca uniforme per la seva identificació.
   • Una declaració que justifiqui els compliment de tots aquests requisits per cadascun dels articles on s'usa. Vegeu Viquipèdia:Justificació d'imatges no lliures.
2. No existeix cap material lliure amb un valor il·lustratiu similar i no hi ha la possibilitat de crear-lo. Per exemple, una fotografia d'un subjecte que encara existeixi no pot ser acceptada ja que pot ser substituïda si algú fa una nova fotografia lliure. No s'admet cap material no lliure que en un futur pugui ser substituït per una alternativa lliure.
3. L'ús del material amb drets d'autor no pot perjudicar els interessos comercials i no pot substituir ni distorsionar el paper que correspon al mercat. L'ús d'una gran quantitat de material d'una mateixa font pot perjudicar els seus interessos, siguin comercials o no. El fitxer ha de ser una còpia en baixa resolució de l'original per evitar l'ús fraudulent.
4. Sobre un mateix tema, la quantitat de material utilitzat està limitat a l'estrictament necessari, en la mesura justa per la finalitat docent. Si una sola imatge ja fa el servei adequat, la resta d'imatges no lliures es poden considerar injustificades.
5. El material ha estat prèviament publicat i àmpliament difós. No pot ser un treball inèdit ni nou.
6. El material té interès enciclopèdic, compleix els requisits d'admissibilitat de la Viquipèdia i compleix els requisits de la política d'imatges.
7. El material s'usa com a mínim en un article. El dret de citació i l'ús legítim depenen del bon ús que se'n faci.
8. El material complementa significativament l'article on es cita i es comenta, i no té el simple propòsit decoratiu.
9. Les imatges no lliures s'usen exclusivament en articles. L'ús en altres espais de noms no es pot considerar com una citació amb finalitat didàctica. No es poden usar en plantilles, pàgines d'usuari, categories, portals o pàgines de discussió. L'objectiu és tenir el mínim d'imatges no lliures i restringir-les als casos imprescindibles.

Logotips

Com a guia d'ús basada en aquesta política vegeu Viquipèdia:Logotips

L'ús de logotips i d'altres signes d'identificació protegits es fa dintre dels límits del dret convencional de marca i segons l'ús legítim nord-americà.

A més dels requisits generals per a les imatges no lliures cal tenir en compte:

• Un logotip només pot identificar allò que representa i no ha de provocar cap confusió.
• No és necessari afegir indicacions com ® o ™, però tampoc no es pot usar donant la impressió que es tracti d'un terme o símbol genèric.
• Les paròdies o logotips derivats es poden usar només respectant el punt de vista neutral i en el context adequat, per exemple en un article sobre una campanya.
• L'ús d'un logotip és per identificar millor l'objecte d'un article i no pot donar la impressió que existeixi cap lligam amb la Viquipèdia, ni que existeixi cap propòsit promocional. En aquest sentit s'evitaran els logotips que incloguin eslògans si hi ha altres alternatives més neutrals.
• En cas d'insígnies oficials es tindran en compte les restriccions que puguin tenir en la legislació local.

«	Aquests son los bons stabliments e les bones costumes.	»
— 1276, Llibre del Consolat de Mar

Imatges i fitxers
Normes i directrius Ús d'imatges Informació d'imatge Imatges no lliures Doctrina d'exempció Requisits Justificació	Ajuda i guies Utilització Reproduir àudio i vídeo Carregar Descripció Llicències Autoritzacions	Vegeu també Taller gràfic Què és Commons? Primers passos La taverna multimèdia Manteniment