Usuari:Samkugatano/proves

Això és un text en català.

Morfologia

Noms

Doble declinació

ӗнер·тен·пе - des d'ahir

Altres morfemes

Els noms, com moltes categories gramaticals, poden rebre el morfema de passat ççĕ: ku manăn kĕneke, «això és el meu llibre»; ku manăn kĕnekeççĕ, «això era el meu llibre».

Numerals

Els ordinals es construeixen a partir de les formes plenes amb el morfema mĕş: pĕrremĕş, ikkĕmĕş, viśśĕmĕş, tăvattămĕş... (primer, segon, tercer, quart).

Potser afegir altres morfemes per als numerals

Adverbis

Adverbis / partícules? tA (també)

Pronoms

Pronoms demostratius

Com altres llengües turqueses (i en valencià), el txuvaix parteix l'espai en tres: ku («este, aquest», «açò»), śak(ă) («este, aquest», per a un objecte conegut); śav («eixe», «això»); leș(ĕ) («aquell», «allò»), văl («aquell»). Entre d'altres demostratius, cal mencionar: hay («el ja mencionat»). Les gramàtiques txuvaixes els descriuen com a «pronoms», però s'empren també com a determinants: vál śin, «aquella persona».

Pronoms interrogatius

	kam («què»)		mĕn («qui»)		hăş(ĕ) («quin»)
	singular	plural	singular	plural	singular	plural
Absolutiu	kam	kam·sem	mĕn	mĕn·sem	hăş(ĕ)	hăş·ĕ·sem
Genitiu	kam·ăn	kam·sen	mĕn·ĕn	mĕn·sen	hăş·ĕn	hăş·ĕ·sen
Datiu	kam·a	kam·sen·e	mĕn·e	mĕn·sen·e	hăş·n·e	hăş·ĕ·sen·e
Locatiu	kam·ra	kam·sen·çe	mĕn·re	mĕn·sen·çe	hăş·ĕn·çe	hăş·ĕ·sen·çe
Ablatiu	kam·ran	kam·sen·çen	mĕn·ren	mĕn·sen·çen	hăş·ĕn·çen	hăş·ĕ·sen·çen
Instrumental comitatiu	kam·pa	kam·sem·pe	mĕn·pe	mĕn·sem·pe	hăş·ĕn·pe	hăş·ĕ·sem·pe
Abessiu	kam·săr	kam·sem·sĕr	mĕn·sĕr	mĕn·sem·sĕr	hăş·ĕn·sĕr	hăş·ĕ·sem·sĕr
Causal final	kam·şăn	kam·sem·şĕn	mĕn·şĕn	mĕn·sem·şĕn	hăş·ĕn·şĕn	hăş·ĕ·sem·şĕn

Pronoms indefinits

Els pronoms indefinits estan basats en els interrogatius. Andreev 1992: 132-133

Pronoms negatius

Els pronoms negatius estan basats en els interrogatius. Andreev 1992: 133

Les postposicions

Finalment, cal tenir en compte que el límit entre cas i postposició és, a vegades, discutible. Per exemple, com s'ha dit més amunt, els morfemes sǍr i şǍn que les gramàtiques txuvaixes consideren casos (l'abessiu i el causal final, respectivament), les gramàtiques en anglès consideren postposicions. El morfema ççen va ser considerat per Aixmarin com «proper a una postposició», mentre que Serguéiev el considera una «forma propera a un cas». El seu sentit és el de «fins a». Si es considerés un cas, se l'anomenaria terminatiu, cas que es troba en diferents llengües, com en hongarès.

Afegir casos de postposicions que s'escriuen enganxades: ччен а нарăс уйăхĕччен «fins al mes de gener».

Morfemes derivatius

Some notable suffixes are: -ҫӑ for agent nouns, -лӑх for abstract and instrumental nouns, -ӑш, less commonly, for abstract nouns from certain adjectives, -у (after consonants) or -v (after vowels) for action nouns, -ла, -ал, -ар, and -н for denominal verbs. The valency changing suffixes and the gerunds were mentioned in the verbal morphology section above. Diminutives may be formed with multiple suffixes such as -ашка, -(к)ка, -лчӑ, -ак/ӑк, -ача.

Adjectivador -lӑ - Krueger p. 130-131

-lA - Sergeev p. 180-181

-seren - Sergeev p. 184-185

-all - Sergeev p. 185

«  per exemple AllA («cap a»: uramalla, «cap al carrer, cap a un carrer»), lǍ (adjectivitzador: uramlă, «del carrer, d'un carrer») i lA (adverbalitzador: uramla, «com un carrer»).  »

Andreev 1992: 254-257

Sintaxi

Còpula

El txuvaix no utilitza còpula quan l'oració és en present:

txuvaix	ku śurt	văl sırăvśa	văl śüllĕ
glossa	això casa	ell(a) escriptor	ell(a) alt(a)
català	això és una casa	és escriptor(a)	és alt(a)

La forma negativa, en present, es fa afegint la «partícula» mar:

txuvaix	ku śurt mar	văl sırăvśa mar	văl śüllĕ mar
glossa	això casa no	ell(a) escriptor no	ell(a) alt(a) no
català	això no és una casa	no és escriptor(a)	no és alt(a)

En altres temps verbals s'utilitza, en general, el verb pur («ser») o el morfema ççě de passat:

txuvaix	ku śurt pulnă	ku śurt pulnam	ku śurt pulat'	văl śüllĕççĕ	văl śüllĕ marççĕ
glossa	això casa era	això casa no-era	això casa serà	ell(a) alt(a)-passat	ell(a) alt(a) no-passat
català	això era una casa	això no era una casa	això serà una casa	era alt(a)	no era alt(a)

Possessió

El txuvaix, com altres llengües turqueses, no té un verb equivalent a «tenir». Per a aquest fi utilitzar el verb pur («ser, existir, haber-hi») i un pronom personal en genitiu. La forma negativa es fa amb śuk:

txuvaix	manăn kěneke pur	manăn kěneke śuk
glossa	jo.GEN libre.ABS ser	jo.GEN libre.ABS no-ser
	de-mi llibre ser	de-mi llibre no-ser
català	tinc un llibre	no tinc un llibre

Pur i śuk admeten el morfema de passat ççě: manăn kěneke purççě («(jo) he tingut un llibre»), manăn kěneke śukçě («(jo) no he tingut un llibre»).

Lèxic

Termes de parentiu

Com en altres llengües turqueses, el txuvaix no té un terme per a germà o germana, sinó que distingeix entre els grans i els petits:

• germana gran: appa, akka
• germana petita: yămăk
• germà gran: piççe
• germà petit: şăllăm

És de remarcar que l'ăm final de şăllăm és el possessiu: «el meu germà petit». Aquest mot pertany a un petit conjunt que obligatòriament porten un morfema possessiu.

També distingeix entre els avis i les àvies segons si són del costat del pare o de la mare:

• mare de la mare: kukamay
• pare del mare: kukaśi
• mare del pare: asanne
• pare del pare: asatte

En els oncles i ties, hi ha més nivells de distinció:

• germana gran de la mare o el pare: mănakka, aslă appa
• germana petita de la mare o el pare: kĕśĕn appa, appa
• dona del germà gran del pare: kinemey
• dona del germà petit del pare: inke
• germà de la mare: kukka
• germà gran del pare: muçi, tete
• germà petit del pare: piççe, tete

Mesos

El calendari txuvaix era lunisolar. En txuvaix «lluna» i «mes» són la mateixa paraula: uyăh. L'any es dividia dotze mesos de 29 o 30 dies, al qual, cada tres anys, s'afegia un tretzè mes de 30 dies. De mitjana, l'any tenia 365 dies. L'any començava amb la primavera, en el mes de narăs. A continuació es presenten els noms i les glosses:

nom	glossa	equivalent (a partir del segle xix)
narăs uyăhĕ	mes de narăs	febrer
puş(ă) uyăh	mes buit? (el vuitè mes del calendari mongol és el mes de buš; el desè mes del calendari hindú és el mes de pus o pauša)	març
aka uyăhĕ	mes de conreu	abril
śu uyăhĕ	mes d'estiu	maig
śĕrtme uyăhĕ	mes de guaret	juny
ută uyăhĕ	mes del fenc	juliol
śurla uyăhĕ	mes de la falç	agost
avăn uyăhĕ	mes de la trilladura	setembre
yupa uyăhĕ	mes de la commemoració	octubre
çük uyăhĕ	mes del sacrifici	novembre
raştav uyăhĕ	mes de ràjab (setè més del calendari islàmic)	desembre
(măn) kărlaç(ă) uyăhĕ	(gran) mes de les gelades	gener
kĕçĕn kărlaç uyăhĕ	mes més jove de les gelades (mes de traspàs, cada tres anys)	febrer

Es pot notar que els mesos de primavera i estiu estan lligats, en general, a les feines del camp, mentre que els de tardor ho estan a la religió.

A partir de finals del segle xix, en la llengua escrita, els noms de mesos txuvaixos van començar a ser utilitzats com a equivalents del calendari rus: «kărlaç» va passar a assimilar-se al mes de gener, «narăs», a febrer, etc. Cal tenir en compte que l'equivalència era aproximada perquè els mesos no començaven pas el mateix dia i, sobretot, amb el mes de traspàs cada tres anys, els mesos txuvaixos eren mòbils respecte als russos. En l'època soviètica es van introduir els noms dels mesos en rus (com sempre, sense cap assimilació en la forma bàsica «de diccionari») i actualment s'utilitzen molt més que els apel·latius tradicionals.

Dies de la setmana

1) тунти кун, букв. «день ворожбы» – понедельник; 2) ытлари кун «день верховой езды» – вторник; 3) юн кун «день кровавых жертвоприношений» (праздничный день у болгар и сувар на Северном Кавказе и Северном Причерноморье, у чувашей-язычников) – среда; 4) кĕçнерни кун, «день младшей пятницы» – четверг; 5) эр­не кун «день недели» (праздничный, недельный, выходной день у мусульман) – пятница; 6) шăмат кун «день шабата» (иудейский праздничный день) – суббота; 7) вырсарни кун «день русской недели» (позднее название, раннее неизвестно) – воскресенье.

txuvaix	glossa	català
tunti kun		dilluns
ıtlari kun		dimarts
yun kun	dia de la sang	dimecres
kĕśnerni kun		dijous
erne kun		divendres
şămat kun	dia del sàbat	dissabte
vırsarni kun		diumenge

Erne prové del persa adine («divendres») i es troba en diferents altres llengües de l'àrea com en mari (arnya), udmurt (arnya), tàtar (atna) i baixkir (azna). En txuvaix septentrional es diu arnya, com en mari i udmurt.

Mots compostos

Com en altres llengües turqueses, el txuvaix construeix un bon nombre de noms col·lectius juxtaposant dos mots. En txuvaix, però, aquests substantius són més corrents que en tàtar o turc. Exemples d'aquests mots són:

• atte-anne (literalment, «pare-mare»), «pares»
• sutu-ilü (literalment, «venda-compra»), «comerç»
• sĕtel-pukan (literalment, «taula-cadira»), «moble»
• ată-pușmak (literalment, «bota-sabata»), «calçat»
• śĕrșıv (abans escrit «śĕr-șıv», literalment, «terra-aigua»), «país»

Bibliografia

• Agyagási, Klára «Çuvaşça» (en turc). İdil-Ural Araştırmaları Dergisi, 4(1), 2022, pàg. 133-160 [Consulta: 20 octubre 2024].
• Alòs i Font, Hèctor. Prepodavanie čuvašskogo jazyka i problema jazykovogo povedenija roditelej (en rus). Xupaixkar: Čuvašskij gosudarstvennyj institut gumanitarnyh nauk, 2015. 
• Alòs i Font, Hèctor «L'ortografia txuvaixa en els anys vint i trenta: un exemple dels canvis en la política lingüística soviètica i les seves conseqüències». Kataluna Esperantisto, 336, 2016, pàg. 24-46.
• Alòs i Font, Hèctor «Školʹnaja uspevaemostʹ dvujazyčnyh detej (analiz opyta proektnyh klassov g. Čeboksary)» (en rus). Vestnik Čuvašskogo gosudarstvennogo pedagogičeskogo universiteta im. I.Ja. Jakovleva, 89, 1, 2016, pàg. 3-12.
• Alòs i Font, Hèctor «Les conseqüències de les polítiques lingüístiques soviètica i russa: l’exemple txuvaix». RLD blog, 08-06-2017 [Consulta: 27 octubre 2024].
• Alòs i Font, Hèctor. «Situacija s čuvašskim jazykom v obrazovatelʹnoj sisteme Čuvašskoj Respubliki». A: Mnogojazyčie v Volgo-Uralʹskom regione: Aktualʹnaja jazykovaja politika i jazykovaja situacija (en rus). Frankfurt am Main: Peter Lang, 2017, p. 199-220. ISBN 978-3-631-73794-1. 
• Alòs i Font, Hèctor. Els canvis de la llengua d’ensenyament en el sistema escolar soviètic durant el període de Khrusxov: el cas de la República Autònoma Socialista Soviètica Txuvaixa (Tesi). Universitat de Barcelona ; Universitat Oberta de Catalunya, 2022. 
• Alòs i Font, Hèctor «Dinamika demografii čuvašskogo jazyka na osnove vserossijskih perepisej naselenija (2002–2021 gg.)» (en rus). Ètničeskaja kulʹtura, vol. 5, núm. 1, 2023, pàg. 15-27. DOI: 10.31483/r-105649.
• Alpatov, Vladimir Mihajlovič. 150 jazykov i politika: 1917-2000 (en rus). Moscou: Kaft+, Institut vostokovedenija RAN, 2000. ISBN 5 89282 158 7. 
• Andreev, Ivan Andreevič. «Orfografija čuvašskogo jazyka». A: Orfografii tjurkskix literaturnyx jazykov SSSR (en rus). Moscou: Nauka, 1973, p. 270-284. ISBN 5-7670-0626-1. 
• Andreev, Ivan Andreevič. Učebnik čuvašskogo jazyka dlja russkih (en rus). Xupaixkar: Čuvašskoe knižnoe izdatelʹstvo, 1992. ISBN 5-7670-0626-1. 
• Ašmarin, Nikolaj Ivanovič. «Zametki po grammatike čuvašskogo jazyka». A: Trudy (en rus). Vol. 66. Xupaixkar: Čuvašskij naučno-issledovatel'skij institut, 1976, p. 3-86. 
• Clark, Larry. «Chuvash». A: The Turkic Languages (en anglès). Oxon: Routledge, 2006, p. 434-452. ISBN 978-0-415-41261-2. 

• Čuvašskaja ènciklopedija (en rus). Čuvašskij gosudarstvennyj institut gumanitarnyh nauk. 
• Dolgova, Alevtina. «Čuvašskaja avtonomija i razvitie literaturnogo čuvašskogo jazyka i jazykoznanija v 1920–1930-e gody». A: Istoričeskij opyt naciestroitelstva i razitiâ nacionalʹnoj gosudarstvennosti čuvašskogo naroda (en rus). Xupaixkar: Čuvašskij gosudarstvennyj institut gumanitarnyh nauk, 2020, p. 390-401. ISBN 978–5–87677–259–6. 
• Fomin, Èduard V. Čuvašskaâ kniga XVIII – načala XX vv. = XVIII – XX ĕmĕr puślamăşĕnçi çăvaş kĕneki. Xupaixkar: Pegas, 2013. 
• Ivanov, Vitalij Petrovič (ed.). Čuvaši. Istorija i kulʹtura. Tom I (en rus). Xupaixkar: Čuvašskoe knižnoe izdatelʹstvo, 2009. ISBN 978-5-7670-1699-0. 
• Jakovlev, Petr Jakovlevič. Fonetika i fonologija čuvašskogo jazyka (en rus). Xupaixkar: Čuvašskij gosudarstvennyj institut gumanitarnyh nauk, 2020. ISBN 9785876772558. 
• Jakovlev, Petr Jakovlevič. Dvujazyčie i čuvašskaja fonetika: puti rešenija teoretičeskih i praktičeskih problem (en rus). Xupaixkar: Čuvašskij gosudarstvennyj institut gumanitarnyh nauk, 2021 (Naučnye doklady). 
• Jankiewicz, Szymon; Knyaginina, Nadezhda; Prina, Federica «Linguistic Rights and Education in the Republics of the Russian Federation: Towards Unity through Uniformity». Review of Central and East European Law, 45, 1, 13-03-2020, pàg. 59-91. DOI: 10.1163/15730352-bja10003. ISSN: 0925-9880.
• Kappeler, Andreas. Čuvaši. Narod v teni istorii (en rus). Xupaixkar: ČKI RUK, 2019. ISBN 978-5-4339-0063-9. 
• Klement'ev, Vladimir Nikolaevič. «Period novoj èkonomičeskoj politiki». A: Istorija Čuvašii novejšego vremeni. Kniga 1: 1917-1945 (en rus). Xupaixkar: Čuvašskij gosudarstvennyj institut gumanitarnyh nauk, 2001, p. 82-142. ISBN 5-87677-035-3. 
• Klement'ev, Vladimir Nikolaevič. «V 30-e gody». A: Istorija Čuvašii novejšego vremeni. Kniga 1: 1917-1945 (en rus). Xupaixkar: Čuvašskij gosudarstvennyj institut gumanitarnyh nauk, 2001, p. 143-213. ISBN 5-87677-035-3. 
• Koškin, V. P.. V tragičeskie gody: repressirovannye čuvašskie pisateli, žurnalisty i učenye (en rus). Xupaixkar: Čuvašskoe knižnoe izdatelʹstvo, 2013. ISBN 978-5-7670-2131-4. 
• Krueger, John R. The structure of the Turkic languages (en anglès). Londres: RoutledgeCurzon, 2003 (Uralic and Altaic Series). ISBN 978-0-7007-0380-7. 
• Matveev, Georgi Borisovič. «Narodnye verovanija». A: Čuvaši (en rus). Moscou: Nauka, 2017, p. 388-412. ISBN 978-5-02-040008-5. 
• Petrov, Nikolaj Petrovič. Čuvašskij jazyk v sovetskuju èpohu: razvitie socialʹnyh funkcij i literaturnyh norm (en rus). Xupaixkar: Čuvašskoe knižnoe izdatelʹstvo, 1980. 
• Savelyev, Alexander. «Chuvash and the Bulgharic Languages». A: The Oxford Guide to the Transeurasian Languages (en anglès). Oxford: Oxford University Press, 2020, p. 446-464. ISBN 978-0-19-880462-8. 
• Sergeev, Leonid Ivanovič; Andreeva, Evlokija Aleksandrovna; Kotleev, Vitalij Ivanovič. Çăvaş çĕlhi (en txuvaix). Xupaixkar: Çăvaş kĕneke izdatel'stvi, 2012. ISBN 978-5-7670-1930-4. 
• Sergeev, Vitalij Ivanovič. Morfologija čuvašskogo jayzka: slovoizmenenie, formoizmenenie i formoobrazovanie (en rus). Xupaixkar: Čuvašskij gosudarstvennyj institut gumanitarnyh nauk, 2017. ISBN 978-5-87677-229-9. 

• Regiony Rosii. Osnovnye harakteristiki sub"ektov Rossijskoj Federacii. 2021 (en rus). Moscou: Federalʹnaja služba gosudarstvennoj statistiki, 2021 [Consulta: 2 octubre 2024]. 
• Riese, Timothy; Bradley, Jeremy; Yefremova, Tatiana. Mari. An Essential Grammar for International Learners (en anglès). Viena: Koneen Säätiö, 2022 [Consulta: 4 desembre 2024]. 
• Fedotov, Mixail Romanovič. «O nazvanijax dnej u čuvašej». A: Učenye zapiski NIIJaLIÈ pri Sovete ministrov Čuvašskoj ASSR. (en rus). Vol. XXI. Xupaixkar: Čuvašskoe knižnoe izdatelʹstvo, 1962, p. 245–259 [Consulta: 1r desembre 2024]. 
• Galkin, I. S.. «Proisxoždenie nazvanij dnej nedeli v marijskom jazyke». A: Voprosy marijskoj onomastiki (en rus). Vol. 5. Ioixkar-Olà: Marijskij naučno-issledovatelʹskij institut, 1985, p. 30-43 [Consulta: 1r desembre 2024]. 
• Romanov, Nikita Romanovič. «Čuvašskij narodnyj kalendarʹ». A: Učenye zapiski NIIJaLIÈ pri Sovete ministrov Čuvašskoj ASSR. (en rus). Vol. XXI. Xupaixkar: Čuvašskoe knižnoe izdatelʹstvo, 1962, p. 237–244 [Consulta: 1r desembre 2024].