Vés al contingut

Usuari:Samkugatano/proves

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure


Això és un text en català.

Morfologia

[modifica]

Noms

[modifica]

Doble declinació

ӗнер·тен·пе - des d'ahir

Altres morfemes

[modifica]

Els noms, com moltes categories gramaticals, poden rebre el morfema de passat ççĕ: ku manăn kĕneke, «això és el meu llibre»; ku manăn kĕnekeççĕ, «això era el meu llibre».

Numerals

[modifica]

Els ordinals es construeixen a partir de les formes plenes amb el morfema mĕş: pĕrremĕş, ikkĕmĕş, viśśĕmĕş, tăvattămĕş... (primer, segon, tercer, quart).

Potser afegir altres morfemes per als numerals

Adverbis

[modifica]

Adverbis / partícules? tA (també)

Pronoms

[modifica]

Pronoms demostratius

[modifica]

Com altres llengües turqueses (i en valencià), el txuvaix parteix l'espai en tres: ku («este, aquest», «açò»), śak(ă) («este, aquest», per a un objecte conegut); śav («eixe», «això»); leș(ĕ) («aquell», «allò»), văl («aquell»). Entre d'altres demostratius, cal mencionar: hay («el ja mencionat»). Les gramàtiques txuvaixes els descriuen com a «pronoms», però s'empren també com a determinants: vál śin, «aquella persona».[1][2]

Pronoms interrogatius

[modifica]

[3][4]

kam («què») mĕn («qui») hăş(ĕ) («quin»)
singular plural singular plural singular plural
Absolutiu kam kam·sem mĕn mĕn·sem hăş(ĕ) hăş·ĕ·sem
Genitiu kam·ăn kam·sen mĕn·ĕn mĕn·sen hăş·ĕn hăş·ĕ·sen
Datiu kam·a kam·sen·e mĕn·e mĕn·sen·e hăş·n·e hăş·ĕ·sen·e
Locatiu kam·ra kam·sen·çe mĕn·re mĕn·sen·çe hăş·ĕn·çe hăş·ĕ·sen·çe
Ablatiu kam·ran kam·sen·çen mĕn·ren mĕn·sen·çen hăş·ĕn·çen hăş·ĕ·sen·çen
Instrumental comitatiu kam·pa kam·sem·pe mĕn·pe mĕn·sem·pe hăş·ĕn·pe hăş·ĕ·sem·pe
Abessiu kam·săr kam·sem·sĕr mĕn·sĕr mĕn·sem·sĕr hăş·ĕn·sĕr hăş·ĕ·sem·sĕr
Causal final kam·şăn kam·sem·şĕn mĕn·şĕn mĕn·sem·şĕn hăş·ĕn·şĕn hăş·ĕ·sem·şĕn

Pronoms indefinits

[modifica]

Els pronoms indefinits estan basats en els interrogatius. Andreev 1992: 132-133

Pronoms negatius

[modifica]

Els pronoms negatius estan basats en els interrogatius. Andreev 1992: 133

Les postposicions

[modifica]

Finalment, cal tenir en compte que el límit entre cas i postposició és, a vegades, discutible. Per exemple, com s'ha dit més amunt, els morfemes sǍr i şǍn que les gramàtiques txuvaixes consideren casos (l'abessiu i el causal final, respectivament), les gramàtiques en anglès consideren postposicions.[5][6] El morfema ççen va ser considerat per Aixmarin com «proper a una postposició»,[7] mentre que Serguéiev el considera una «forma propera a un cas».[8] El seu sentit és el de «fins a». Si es considerés un cas, se l'anomenaria terminatiu, cas que es troba en diferents llengües, com en hongarès.


Afegir casos de postposicions que s'escriuen enganxades: ччен а нарăс уйăхĕччен «fins al mes de gener».

Morfemes derivatius

[modifica]

Some notable suffixes are: -ҫӑ for agent nouns, -лӑх for abstract and instrumental nouns, -ӑш, less commonly, for abstract nouns from certain adjectives, -у (after consonants) or -v (after vowels) for action nouns, -ла, -ал, -ар, and -н for denominal verbs.[9] The valency changing suffixes and the gerunds were mentioned in the verbal morphology section above. Diminutives may be formed with multiple suffixes such as -ашка, -(к)ка, -лчӑ, -ак/ӑк, -ача.[10]

Adjectivador -lӑ - Krueger p. 130-131

-lA - Sergeev p. 180-181

-seren - Sergeev p. 184-185

-all - Sergeev p. 185

«  per exemple AllA («cap a»: uramalla, «cap al carrer, cap a un carrer»),[11] (adjectivitzador: uramlă, «del carrer, d'un carrer») i lA (adverbalitzador: uramla, «com un carrer»).[12]  »

Andreev 1992: 254-257

Sintaxi

[modifica]

Còpula

[modifica]

El txuvaix no utilitza còpula quan l'oració és en present:

txuvaix ku śurt văl sırăvśa văl śüllĕ
glossa això casa ell(a) escriptor ell(a) alt(a)
català això és una casa és escriptor(a) és alt(a)

La forma negativa, en present, es fa afegint la «partícula» mar:

txuvaix ku śurt mar văl sırăvśa mar văl śüllĕ mar
glossa això casa no ell(a) escriptor no ell(a) alt(a) no
català això no és una casa no és escriptor(a) no és alt(a)

En altres temps verbals s'utilitza, en general, el verb pur («ser») o el morfema ççě de passat:

txuvaix ku śurt pulnă ku śurt pulnam ku śurt pulat' văl śüllĕççĕ văl śüllĕ marççĕ
glossa això casa era això casa no-era això casa serà ell(a) alt(a)-passat ell(a) alt(a) no-passat
català això era una casa això no era una casa això serà una casa era alt(a) no era alt(a)

Possessió

[modifica]

El txuvaix, com altres llengües turqueses, no té un verb equivalent a «tenir». Per a aquest fi utilitzar el verb pur («ser, existir, haber-hi») i un pronom personal en genitiu. La forma negativa es fa amb śuk:

txuvaix manăn kěneke pur manăn kěneke śuk
glossa jo.GEN libre.ABS ser jo.GEN libre.ABS no-ser
de-mi llibre ser de-mi llibre no-ser
català tinc un llibre no tinc un llibre

Pur i śuk admeten el morfema de passat ççě: manăn kěneke purççě («(jo) he tingut un llibre»), manăn kěneke śukçě («(jo) no he tingut un llibre»).[13]

Lèxic

[modifica]

Termes de parentiu

[modifica]

Com en altres llengües turqueses, el txuvaix no té un terme per a germà o germana, sinó que distingeix entre els grans i els petits:

  • germana gran: appa, akka
  • germana petita: yămăk
  • germà gran: piççe
  • germà petit: şăllăm

És de remarcar que l'ăm final de şăllăm és el possessiu: «el meu germà petit». Aquest mot pertany a un petit conjunt que obligatòriament porten un morfema possessiu.

També distingeix entre els avis i les àvies segons si són del costat del pare o de la mare:

  • mare de la mare: kukamay
  • pare del mare: kukaśi
  • mare del pare: asanne
  • pare del pare: asatte

En els oncles i ties, hi ha més nivells de distinció:

  • germana gran de la mare o el pare: mănakka, aslă appa
  • germana petita de la mare o el pare: kĕśĕn appa, appa
  • dona del germà gran del pare: kinemey
  • dona del germà petit del pare: inke
  • germà de la mare: kukka
  • germà gran del pare: muçi, tete
  • germà petit del pare: piççe, tete

Mesos

[modifica]

El calendari txuvaix era lunisolar. En txuvaix «lluna» i «mes» són la mateixa paraula: uyăh. L'any es dividia dotze mesos de 29 o 30 dies, al qual, cada tres anys, s'afegia un tretzè mes de 30 dies. De mitjana, l'any tenia 365 dies.[14] L'any començava amb la primavera, en el mes de narăs. A continuació es presenten els noms i les glosses:[15][16]

nom glossa equivalent (a partir del segle xix)
narăs uyăhĕ mes de narăs febrer
puş(ă) uyăh mes buit?

(el vuitè mes del calendari mongol és el mes de buš; el desè mes del calendari hindú és el mes de pus o pauša)[17]

març
aka uyăhĕ mes de conreu abril
śu uyăhĕ mes d'estiu maig
śĕrtme uyăhĕ mes de guaret juny
ută uyăhĕ mes del fenc juliol
śurla uyăhĕ mes de la falç agost
avăn uyăhĕ mes de la trilladura setembre
yupa uyăhĕ mes de la commemoració octubre
çük uyăhĕ mes del sacrifici novembre
raştav uyăhĕ mes de ràjab

(setè més del calendari islàmic)

desembre
(măn) kărlaç(ă) uyăhĕ (gran) mes de les gelades gener
kĕçĕn kărlaç uyăhĕ mes més jove de les gelades

(mes de traspàs, cada tres anys)

febrer

Es pot notar que els mesos de primavera i estiu estan lligats, en general, a les feines del camp, mentre que els de tardor ho estan a la religió.[18]

A partir de finals del segle xix, en la llengua escrita, els noms de mesos txuvaixos van començar a ser utilitzats com a equivalents del calendari rus: «kărlaç» va passar a assimilar-se al mes de gener, «narăs», a febrer, etc.[16] Cal tenir en compte que l'equivalència era aproximada perquè els mesos no començaven pas el mateix dia i, sobretot, amb el mes de traspàs cada tres anys, els mesos txuvaixos eren mòbils respecte als russos. En l'època soviètica es van introduir els noms dels mesos en rus (com sempre, sense cap assimilació en la forma bàsica «de diccionari») i actualment s'utilitzen molt més que els apel·latius tradicionals.

Dies de la setmana

[modifica]

1) тунти кун, букв. «день ворожбы» – понедельник; 2) ытлари кун «день верховой езды» – вторник; 3) юн кун «день кровавых жертвоприношений» (праздничный день у болгар и сувар на Северном Кавказе и Северном Причерноморье, у чувашей-язычников) – среда; 4) кĕçнерни кун, «день младшей пятницы» – четверг; 5) эр­не кун «день недели» (праздничный, недельный, выходной день у мусульман) – пятница; 6) шăмат кун «день шабата» (иудейский праздничный день) – суббота; 7) вырсарни кун «день русской недели» (позднее название, раннее неизвестно) – воскресенье.

txuvaix glossa català
tunti kun dilluns
ıtlari kun dimarts
yun kun dia de la sang dimecres
kĕśnerni kun dijous
erne kun divendres
şămat kun dia del sàbat dissabte
vırsarni kun diumenge

Erne prové del persa adine («divendres») i es troba en diferents altres llengües de l'àrea com en mari (arnya), udmurt (arnya), tàtar (atna) i baixkir (azna). En txuvaix septentrional es diu arnya, com en mari i udmurt.

Mots compostos

[modifica]

Com en altres llengües turqueses, el txuvaix construeix un bon nombre de noms col·lectius juxtaposant dos mots. En txuvaix, però, aquests substantius són més corrents que en tàtar o turc. Exemples d'aquests mots són:

  • atte-anne (literalment, «pare-mare»), «pares»
  • sutu-ilü (literalment, «venda-compra»), «comerç»
  • sĕtel-pukan (literalment, «taula-cadira»), «moble»
  • ată-pușmak (literalment, «bota-sabata»), «calçat»
  • śĕrșıv (abans escrit «śĕr-șıv», literalment, «terra-aigua»), «país»

Referències

[modifica]
  1. Andreev, 1992, p. 251.
  2. Krueger, 2003, p. 135.
  3. Sergeev, Andreeva i Kotleev, 2012, p. 346.
  4. Andreev, 1992, p. 252.
  5. Krueger, 2003, p. 97.
  6. Clark, 2006, p. 438.
  7. Ašmarin, 1976, p. 30.
  8. Sergeev, 2017, p. 180.
  9. Chuvash manual, Unit 16
  10. Павлов 2017: 142-144
  11. Krueger, 2003, p. 111.
  12. Sergeev, 2017, p. 139-140.
  13. Krueger, 2003, p. 119.
  14. Romanov, 1962, p. 238.
  15. Romanov, 1962, p. 238-242.
  16. 16,0 16,1 Dimitriev, 2024, Kalendar'.
  17. Romanov, 1962, p. 242.
  18. Romanov, 1962, p. 240-241.

Bibliografia

[modifica]
  • Čuvašskaja ènciklopedija (en rus). Čuvašskij gosudarstvennyj institut gumanitarnyh nauk. 
  • Dolgova, Alevtina. «Čuvašskaja avtonomija i razvitie literaturnogo čuvašskogo jazyka i jazykoznanija v 1920–1930-e gody». A: Istoričeskij opyt naciestroitelstva i razitiâ nacionalʹnoj gosudarstvennosti čuvašskogo naroda (en rus). Xupaixkar: Čuvašskij gosudarstvennyj institut gumanitarnyh nauk, 2020, p. 390-401. ISBN 978–5–87677–259–6. 
  • Fomin, Èduard V. Čuvašskaâ kniga XVIII – načala XX vv. = XVIII – XX ĕmĕr puślamăşĕnçi çăvaş kĕneki. Xupaixkar: Pegas, 2013. 
  • Ivanov, Vitalij Petrovič (ed.). Čuvaši. Istorija i kulʹtura. Tom I (en rus). Xupaixkar: Čuvašskoe knižnoe izdatelʹstvo, 2009. ISBN 978-5-7670-1699-0. 
  • Jakovlev, Petr Jakovlevič. Fonetika i fonologija čuvašskogo jazyka (en rus). Xupaixkar: Čuvašskij gosudarstvennyj institut gumanitarnyh nauk, 2020. ISBN 9785876772558. 
  • Jakovlev, Petr Jakovlevič. Dvujazyčie i čuvašskaja fonetika: puti rešenija teoretičeskih i praktičeskih problem (en rus). Xupaixkar: Čuvašskij gosudarstvennyj institut gumanitarnyh nauk, 2021 (Naučnye doklady). 
  • Jankiewicz, Szymon; Knyaginina, Nadezhda; Prina, Federica «Linguistic Rights and Education in the Republics of the Russian Federation: Towards Unity through Uniformity». Review of Central and East European Law, 45, 1, 13-03-2020, pàg. 59-91. DOI: 10.1163/15730352-bja10003. ISSN: 0925-9880.
  • Kappeler, Andreas. Čuvaši. Narod v teni istorii (en rus). Xupaixkar: ČKI RUK, 2019. ISBN 978-5-4339-0063-9. 
  • Klement'ev, Vladimir Nikolaevič. «Period novoj èkonomičeskoj politiki». A: Istorija Čuvašii novejšego vremeni. Kniga 1: 1917-1945 (en rus). Xupaixkar: Čuvašskij gosudarstvennyj institut gumanitarnyh nauk, 2001, p. 82-142. ISBN 5-87677-035-3. 
  • Klement'ev, Vladimir Nikolaevič. «V 30-e gody». A: Istorija Čuvašii novejšego vremeni. Kniga 1: 1917-1945 (en rus). Xupaixkar: Čuvašskij gosudarstvennyj institut gumanitarnyh nauk, 2001, p. 143-213. ISBN 5-87677-035-3. 
  • Koškin, V. P.. V tragičeskie gody: repressirovannye čuvašskie pisateli, žurnalisty i učenye (en rus). Xupaixkar: Čuvašskoe knižnoe izdatelʹstvo, 2013. ISBN 978-5-7670-2131-4. 
  • Krueger, John R. The structure of the Turkic languages (en anglès). Londres: RoutledgeCurzon, 2003 (Uralic and Altaic Series). ISBN 978-0-7007-0380-7. 
  • Matveev, Georgi Borisovič. «Narodnye verovanija». A: Čuvaši (en rus). Moscou: Nauka, 2017, p. 388-412. ISBN 978-5-02-040008-5. 
  • Petrov, Nikolaj Petrovič. Čuvašskij jazyk v sovetskuju èpohu: razvitie socialʹnyh funkcij i literaturnyh norm (en rus). Xupaixkar: Čuvašskoe knižnoe izdatelʹstvo, 1980. 
  • Savelyev, Alexander. «Chuvash and the Bulgharic Languages». A: The Oxford Guide to the Transeurasian Languages (en anglès). Oxford: Oxford University Press, 2020, p. 446-464. ISBN 978-0-19-880462-8. 
  • Sergeev, Leonid Ivanovič; Andreeva, Evlokija Aleksandrovna; Kotleev, Vitalij Ivanovič. Çăvaş çĕlhi (en txuvaix). Xupaixkar: Çăvaş kĕneke izdatel'stvi, 2012. ISBN 978-5-7670-1930-4. 
  • Sergeev, Vitalij Ivanovič. Morfologija čuvašskogo jayzka: slovoizmenenie, formoizmenenie i formoobrazovanie (en rus). Xupaixkar: Čuvašskij gosudarstvennyj institut gumanitarnyh nauk, 2017. ISBN 978-5-87677-229-9.