Unitat jueva Botwin
Epònim | Naftali Botwin | ||||
---|---|---|---|---|---|
Dades | |||||
Tipus | companyia militar | ||||
Governança corporativa | |||||
Part de | Palafox Battalion (en) | ||||
La Unitat jueva Botwin,[1] anomenada anteriorment Segona Companyia del Batalló Palafox,[2] va ser una unitat de brigadistes d'origen jueu, formada per 152 combatients, la qual va participar en favor del bàndol republicà durant la Guerra Civil espanyola. Va romandre activa en combat durant nou mesos, arribant a morir almenys sis dels seus oficials.
Aquesta unitat va acabar la seva activitat el setembre de 1938, durant l'ofensiva de l'Ebre. Molts dels seus integrants van morir, i els supervivents, menys de 90 brigadistes, van acabar com a presoners de guerra, encara que, amb posterioritat i en comprovar-se que eren jueus, van ser executats per l'exèrcit de Franco, a diferència dels espanyols, els quals van ser portats a camps de presoners.
Durant el temps que va estar activa, la Unitat jueva Botwin va editar un periòdic en jiddisch.
Notes
[modifica]- ↑ Nom triat en memòria del jueu polonés comunista Naftali Botwin, condemnat a mort per la policía política polonesa el 1925.
- ↑ Acta de creació de la unitat: Considerat el gran nombre de jueus que van tenir un paper significatiu a la brigada Dombrowski, declarem que la Segona Companyia de l'heròic Batalló Palafox s'anomenarà d'ací en endavant Unitat jueva Botwin. D'aquesta manera, volem rendir honor als soldats jueus que van morir en combat. Per a tots els jueus que estan lliurant aquesta batalla, Botwin serà el símbol de llibertat, de la nostra i la vostra llibertat, un símbol de llibertat internacional i de germanor entre els homes (citat a González, Isidro).
Fonts
[modifica]- Benmergui, Alicia. «Los judíos y la Guerra Civil Española» (en castellà). Milim Cultural, 2007. Arxivat de l'original el 2012-06-02. [Consulta: 2 juny 2010].
- González, Isidro. Los judíos y la Segunda República. 1931-1939. Madrid: Alianza Editorial, 2004, p. 286-294. ISBN 8420645982.
- Sales, Ferran. «Los judíos catalanes también quieren recuperar su memoria histórica». El País, 30-07-2007.