Vés al contingut

Tswa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaTswa
Gitswa
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants1.018.000 (2016)[1]
Parlants nadius1.200.000 Modifica el valor a Wikidata (2006 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deProvíncia de Gaza, Província d'Inhambane, Manicaland, Midlands, Matabeleland Meridional i Província de Masvingo Modifica el valor a Wikidata
EstatMoçambic Moçambic 989.000
South Africa Sud-àfrica 23.000
Zimbàbue Zimbàbue 6.000
Classificació lingüística
llengua humana
llengües nigerocongoleses
llengües congoatlàntiques
llengües volta-congoleses
llengües Benué-Congo
llengües bantoides
llengües bantoides meridionals
llengües bantus
llengües bantu orientals
llengües bantus meridionals
llengües tswa-ronga Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3tsc Modifica el valor a Wikidata
Glottologtswa1255 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuetsc Modifica el valor a Wikidata
IETFtsc Modifica el valor a Wikidata

Tswa (Xitswa) és una llengua bantu sud-oriental del sud de Moçambic. Està emparentada amb el ronga i el tsonga, amb les que forma la família Tswa–Ronga.

El tswa és parlada majoritàriament a les àrees rurals a l'oest d'Inhambane. Es divideix en els dialectes hlengwe (Lengwe, Shilengwe, Lhengwe, Makwakwe-Khambana, Khambana-Makwakwe, Khambani), Tshwa (Dzibi-Dzonga, Dzonga-Dzibi, Dzivi, Xidziwi) Mhandla, Ndxhonge, Nhayi, Gwamb. El seu dialecte més important, el Hlengwe, s'estén cap a l'oest fins al sud de Zimbabwe; Maho (2009) considera que es tracta d'una llengua diferent. Els altres dialectes principals són Dzibi (Dzivi) i Dzonga. D'acord amb algunes estimacions, hi ha poc més d'un milió de BaTswa, però no tots poden parlar rswa. Molts moçambiquesos, inclosos els funcionaris del cens, sovint wl consideren un dialecte del Tsonga (shangaan).

Alfabet

[modifica]

Tswa usa una variant de l'alfabet llatí usada prèviament pel tsonga. És basat parcialment en aquell que usaren els colons portuguesos i missioners metodistes a la regió. El primer traductor important del tswa a l'anglès va ser J. A. Persson, qui va consolidar l'alfabet específic pel tswa específicament.

Lletra: A B C D E G H I J K L M N O P R S Ŝ T U V W X Y Z
Valor: a b~β d e~ɛ ɡ h i k l m n ŋ ɔ~o p r s ʂ t u v w ʃ j z ʐ

La lletra 'q' s'utilitza de vegades en paraules importades del zulu, en aquest cas és pronunciada de diverses maneres, els clics de zulu no són nadius del tswa. També hi ha moltes compostes, incloent les fricatives laterals.

Com la majoria de les llengües bantus, totes les síl·labes acaben en vocal o nasals. La tonalitat és important en la pronunciació correcta, però poques vegades es transcriu.

Conceptes bàsics de la gramàtica

[modifica]

El tswa és una llengua bantu i per tant té un sistema de classe nominal i un sistema verbal fàcilment recognoscible per als parlants bantus a tota Àfrica oriental i meridional. En general, el sistema és el mateix que en la majoria dels idiomes bantus. Els següents detalls són més específics.

Sistema de classe nominal

[modifica]

En compte de gèneres hi ha vuit classes que tenen un paper similar, però més complex, on cada substantiu comença amb un prefix de classe com a continuació:

Conjugació Singular Plural Usos
1 mu- ba- principalment noms de persones
2 mu- mi- objectes impersonals
3 gi- ma- objectes impersonals, particularment fruita
4 xi- ẑi- eines, mitjans, idiomes, diminutius, defectes, substantius verbals
5 yi- ti- particularment noms d'animals
6 li- ti- qualitats mentals, estats mentals, substantius verbals
7 wu- - substantius abstractes
8 ku - infinitius

Referències

[modifica]
  1. Tswa a The Joshua Project

Bibliografia

[modifica]
  • (anglès) J. A. Persson, An English-Tswa dictionary, Inhambane Mission Press, Cleveland, Transvaal, 1928, 249 p.
  • (anglès) J. A. Persson, Outlines of Tswa grammar, with practical exercises, Central Mission Press, Cleveland, Transvaal, 1932, 209 p.