Tangeïta
 Tangeïta | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | CaCu(VO₄)(OH) |
| Localitat tipus | Filó Glavnaya, Dipòsit de Cu-V-U de Tyuya-Muyun, Serralada Alai, Província d'Oix, Kirguizstan |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.BH.35 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.BH.35 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/B.11b |
| Dana | 41.5.1.6 |
| Heys | 21.1.13 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 7,45Å; b = 9,26Å; c = 5,91Å; |
| Grup puntual | 2 2 2 - disfenoide |
| Color | groc, groc-verd, verd oliva, verd a verd fosc; verd clar en llum transmesa |
| Exfoliació | perfecta en {010}, bona en {001} |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 3,5 |
| Lluïssor | subvítria, resinosa, nacrada |
| Color de la ratlla | light yellow green* |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 3,75 g/cm³ (mesurada); 3,84 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 2,010 nβ = 2,050 nγ = 2,090 |
| Birefringència | δ = 0,080 |
| Pleocroisme | visible |
| Angle 2V | mesurat: 83°, calculat: 88° |
| Dispersió òptica | r > v, forta |
| Fluorescència | no fluorescent |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral reanomenat (Rn) i mineral reanomenat (Rn) |
| Codi IMA | IMA1992 s.p. |
| Any d'aprovació | 1925 |
| Símbol | Tg |
| Referències | [1] |
La tangeïta és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany al grup de l'adelita-descloizita. Rep el nom pel lloc del seu descobriment, que està situat al canó Tange (Kirguizstan). Durant molt de temps també va ser coneguda com a calciovolborthita.
Característiques
[modifica]La tangeïta és un vanadat de fórmula química CaCu(VO₄)(OH). Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la tangeïta pertany a «08.BH: Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana i gran, (OH, etc.):RO₄ = 1:1» juntament amb els següents minerals: thadeuïta, durangita, isokita, lacroixita, maxwellita, panasqueiraïta, tilasita, drugmanita, bjarebyita, cirrolita, kulanita, penikisita, perloffita, johntomaïta, bertossaïta, palermoïta, carminita, sewardita, adelita, arsendescloizita, austinita, cobaltaustinita, conicalcita, duftita, gabrielsonita, niquelaustinita, gottlobita, hermannroseïta, čechita, descloizita, mottramita, pirobelonita, bayldonita, vesignieïta, paganoïta, jagowerita, carlgieseckeïta-(Nd), attakolita i leningradita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta al filó Glavnaya del dipòsit de coure, vanadi i urani de Tyuya-Muyun, a la província d'Oix, (Kirguizstan). També ha estat descrita en altres indrets del país de la seva localitat tipus, així com als Estats Units, Canadà, Mèxic, Xile, Àustria, Alemanya, Anglaterra, Itàlia, Namíbia i Rússia.
Referències
[modifica]