Sumari

Primera pàgina d'un sumari de llibre

El sumari, taula, taula de continguts, o fins i tot índex és un element propi del llibre i, a voltes, de la revista, consistent en la llista d'encapçalaments o seccions principals de què consta el document (toms, parts, capítols, epígrafs…), presentats en el mateix ordre successiu en què figuren al cos de l'obra, i amb indicació de la pàgina corresponent.

En la tradició romànica, el sumari es col·loca al final del llibre; en la tradició anglosaxona, a l'inici, sigui immediatament després de la portada o bé darrere algun altre preliminar. Darrerament hi ha una certa tendència a adoptar aquest ús anglosaxó, atès que el sumari constitueix una guia general del contingut i de l'estructura de l'obra; d'aquesta manera, a més, hom evitaria que el sumari s'acumulés innecessàriament amb l'índex alfabètic al final del volum.

També rep el nom de sumari la llista de temes tractats en un capítol, situada a l'inici d'aquest, a manera d'epígrafs agrupats. Es tracta d'un element en pràctic desús avui dia.

Història

El sumari, lògicament, és fruit de la paginació, i es desenvolupa conjuntament amb aquesta, és a dir, no es generalitza fins a mitjan segle xvi. El terme mateix de sumari es documenta per primera volta a cavall dels segles XV i XVI: el català sumari al diccionari de Brusa (1507); l'anglès table of contents en un imprès de Caxton (1481).

Precisions terminològiques

De fet, podríem considerar que taula és un terme més genèric que sumari; el sumari és la taula dels continguts globals de l'obra, mentre que hi pot haver, a més a més, diverses taules especialitzades: taula de làmines, taula d'il·lustracions, taula de mapes, etc., etc. Així, taula (per oposició a sumari) fóra l'equivalent de l'anglès list, del francès table, de l'italià elenco, etc.

Convé puntualitzar que el sumari del català equival a l'anglès table of contents, al francès table des matières, al portuguès sumário, etc. Així doncs, cal evitar de confondre'l amb l’índex alfabètic. En italià és normatiu emprar indice per a designar el sumari; això també s'esdevé en espanyol (índice), sobretot col·loquialment, mentre que en contextos acadèmics, o bé se segueix l'ús col·loquial, o bé es fa la distinció internacional (sumario).

Bibliografia

• Bohigas, Pere. Resum d'història del llibre. Barcelona: Barcino, 1933. (Col·lecció popular Barcino; 90)

• Carreras, Concepció; Martínez, Concepció; Rovira, Teresa. Organització d'una biblioteca: popular, escolar o infantil. 3a ed. Barcelona: Edicions 62, 1991. (Didàctiques; 10) ISBN 84-297-1631-9
• Dahl, Svend. Historia del libro. Madrid: Alianza, 1982. (Alianza Universidad; 336) ISBN 84-206-2336-9
• Dictionarium bibliothecarii practicum: ad usum internationalem in XXII linguis = The librarian's practical dictionary: in 22 languages = Wörterbuch des Bibliothekars: in 22 Sprachen. Herausg. von Dr. Zoltán Pipics. 7. Auflage. München: Dokumentation, 1977. ISBN 3-7940-4110-0
• Extracte del Reglament del Dipòsit Legal; Normes per a l'establiment del número d'ISBN; Normes per a la inscripció d'obres en el Registre de la Propietat Intel·lectual; Recomanacions per a la impressió dels fulls de portada i portadella. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1987. ISBN 84-393-0812-4
• Martínez de Sousa, José. Diccionario de edición, tipografía y artes gráficas. Gijón: Trea, 2001. (Biblioteconomía y administración cultural; 46) ISBN 84-95178-96-6
• Pujol, Josep M.; Solà, Joan. Ortotipografia: manual de l'autor, l'autoeditor i el dissenyador gràfic. 2a ed., rev. Barcelona: Columna, 1995. ISBN 84-7809-632-9
• TERMCAT, Centre de Terminologia. Lèxic d'arts gràfiques i edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d'Indústria i Energia, 1993. (La indústria a Catalunya) ISBN 84-393-2698-X