Vés al contingut

South Park

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de sèrie de televisióSouth Park
Modifica el valor a Wikidata
Gèneresàtira, televisió d'humor negre, comèdia de situació animada, telecomèdia, humor negre, humor absurd, comèdia de situació i animació per a adults Modifica el valor a Wikidata
Espai d'ambientacióSouth Park Modifica el valor a Wikidata
CreadorTrey Parker i Matt Stone Modifica el valor a Wikidata
DirectorTrey Parker Modifica el valor a Wikidata
CompositorPrimus Modifica el valor a Wikidata
PaísEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Llengua originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Canal originalComedy Central i Paramount Comedy (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Durada dels capítols22 min Modifica el valor a Wikidata
Primer episodi13 agost 1997 Modifica el valor a Wikidata
Temporades26 Modifica el valor a Wikidata
Episodis323 Modifica el valor a Wikidata
Llista d'episodisllista d'episodis de South Park Modifica el valor a Wikidata
Més informació
Web oficialsouthparkstudios.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0121955 FilmAffinity: 189667 Allocine: 546 Rottentomatoes: tv/south_park Metacritic: tv/south-park TV.com: shows/south-park TMDB.org: 2190
Facebook: southpark X: SouthPark Instagram: southpark Youtube: UC7R27sAWc_DqOldtI1JcYhQ Modifica el valor a Wikidata
Imatges externes
Portada

South Park és una sèrie d'animació creada per Matt Stone i Trey Parker. Va ésser distribuïda originàriament per Comedy Central des de 1997, seguint les aventures surrealistes d'una colla de quatre nens (Stan Marsh, Kyle Broflovski, Eric Cartman, i Kenny McCormick) que viuen a la petita ciutat de South Park, a Colorado. South Park satiritza molts dels aspectes de l'American Way of Live, la cultura i l'actualitat estatunidenca, aprofundint en els més forts valors i tabús, parodiant-los amb fortes dosis d'humor negre i molts renecs.[1]

La sèrie es caracteritza per un seguiment de l'actualitat més recent. Així, per exemple, es va emetre un episodi parodiant la repatriació fictícia de cinc nenes romaneses al mateix temps que esdevenia el conflicte amb la repatriació real d'Elián González a Cuba.[2] A un episodi emès després dels atacs de l'11 de setembre de 2001, els nens eren transportats a l'Afganistan, on es trobaven Osama bin Laden.

La producció South Park és molt ràpida. Usualment, els capítols es completen en menys d'una setmana, i són llançats quasi immediatament. South Park és una de les sèries d'animació amb més història a la televisió estatunidenca, juntament amb Els Simpsons.

Història de la sèrie

[modifica]

South Park començà el 1992, tot i que no s'emetria fins al 1997, quan Parker i Stone, aleshores estudiants de cinema a la Universitat de Colorado,[3] crearen un curt animat anomenat Jesus vs. Frosty. Aquest cruent i sanguinolent curtmetratge incloïa personatges prototípics com els que apareixerien més tard a la sèrie i, fins i tot, hi apareix un nen semblant a Cartman, aleshores anomenat Kenny.[4]

Alguns executius de la Fox Broadcasting Company van veure el film i, el 1995, animaren Parker i Stone a crear un segon curt per enviar-lo als seus amics com a targeta de felicitació nadalenca. Sota el títol de The Spirit of Christmas, apareix el segon curt amb un estil molt i molt proper al de la sèrie definitiva. La història consistia en un duel d'arts marcials i la posterior treva entre Jesús i el Pare Noël per discutir sobre l'autèntic significat de Nadal.[5] El vídeo fou un èxit i va ésser distribuït ràpidament per Internet.[6] Açò portà els creadors a negociar per a la creació de la sèrie, primer amb la Fox i més tard amb Comedy Central, on definitivament la sèrie fou emesa el 13 d'agost de 1997.[7][8]

La sèrie, provocativa, de vegades ofensiva i orientada al públic adult, va provocar ràpidament les protestes de certs grups d'opinió als Estats Units, de manera que els productes de marxandatge de South Park (com ara les samarretes) foren prohibides als centres educatius i a altres llocs públics. No era aquesta la primera vegada que ocorria una situació així, de fet, a principis de la dècada del 1990, les samarretes de Bart Simpson foren també prohibides, acusades d'incitar a la delinqüència juvenil. Comedy Central va defensar la sèrie alegant que estava destinada a audiències adultes i que s'emetia exclusivament als horaris nocturns.

L'any 99 els creadors de la sèrie llançaren la pel·lícula de South Park, amb el títol South Park: Bigger, Longer & Uncut (South Park: més gran, més llarg i sense censura) rebent bones crítiques. El film pretenia autosatiritzar-se, pel revolt que havia provocat a les morals conservadores americanes. Alhora, presentava un sincer tribut al cinema musical, amb nombrosos números musicals, que fins i tot li va valer una nominació als Oscars. Tot i això, Phil Collins guanyà l'Oscar a la millor cançó original amb "You'll Be In My Heart" per al Tarzan de Disney, a qui després parodiarien en la sèrie de televisió.[9]

Referències

[modifica]
  1. «South Park Studios FAQ» (en anglès). South Park Studios. Arxivat de l'original el 2012-09-15. [Consulta: 13 juny].
  2. Stephen M. Silverman. «South Park Salutes Elian». www.people.com, 2000. Arxivat de l'original el 2009-06-02. [Consulta: 26 març 2009].
  3. «Film Studies Alumni» (en anglès). Universitat de Colorado. Arxivat de l'original el 2009-08-02. [Consulta: 16 juny 2009].
  4. «Avenging Conscience presents: The Spirit of Christmas: Jesus vs. Frosty» (en anglès). South Park Scriptorium. [Consulta: 25 desembre 2008].
  5. Trey Parker i Matt Stone. «The Spirit of Christmas (vídeo)» (en anglès), 1995. [Consulta: 16 juny 2009].
  6. Jeffrey Ressner i James Collins. «Gross And Grosser» (en anglès). Time, 23-03-1998. Arxivat de l'original el 2010-01-02. [Consulta: 29 abril 2009].
  7. David M. Halbfinger. «‘South Park’ Creators Win Ad Sharing in Deal» (en anglès). New York Times, 27-08-2007. [Consulta: 17 octubre 2007].
  8. Melanie McFarland. «On TV: Social satire keeps 'South Park' fans coming back for a gasp, and a laugh» (en anglès). Seattle Post-Intelligencer, 02-10-2006. [Consulta: 17 octubre 2007].
  9. «Música al Gusto del Óscar». El Mercurio, 13-03-2000. Arxivat de l'original el 2015-09-28. [Consulta: 18 juny 2009].

Enllaços externs

[modifica]