Sistema somatosensorial
El sistema somatosensorial en un mamífer produeix sensacions tàctils, tèrmiques, proprioceptives (una part de l'equilibri), cinestèsiques (de moviment), nociceptives (de dolor) i interoceptives (sentit d’un mateix) elaborades a partir d'estats específics de l'organisme.[1][2]
Els receptors principals de les sensacions del sistema somatosensorial són, en el cas dels tàctils, el disc de Merkel i els corpuscles tàctils de Meissner, ambdós situats en la capa més superficial de la pell, i els receptors barestèsics o de pressió de Golgi i Pacini que es troben en la capa més profunda.[2]
En el cas del sentit de l'equilibri el sistema proprioceptiu o d'autopercepció també té com a receptors els fusos neuromusculars amb funcions sensitiva i motora situats, en part, en els peus i el clatell.
Altres receptors de sensacions del cos es troben en vísceres, tendons i articulacions.
La transmissió de les distintes sensacions procedents del cos segueix una via paral·lela i al contrari de la via motriu, recorren els nervis perifèrics i medul·la i arriben fins a la zona somatosensorial del lòbul parietal del cervell.
Visió general
[modifica]Receptors sensorials
[modifica]Els quatre mecanoreceptors de la pell responen cadascun a diferents estímuls durant períodes curts o llargs.
Les terminacions nervioses de les cèl·lules de Merkel es troben a l'epidermis basal i als fol·licles pilosos; i reaccionen a vibracions baixes (5-15 Hz) i al tacte estàtic profund com ara formes i vores. Pel fet de tenir un petit camp receptiu (informació extremadament detallada), s'utilitzen més en àrees com la punta dels dits; no estan cobertes (desgranades) i així responen a les pressions durant llargs períodes.
Els corpuscles tàctils reaccionen a vibracions moderades (10-50 Hz) i tacte lleuger. Es localitzen a les papil·les dèrmiques de la pell; a causa de la seva reactivitat, es troben principalment a la punta dels dits i als llavis. Responen amb potencials d'acció ràpida, a diferència de les terminacions nervioses de Merkel. Són els responsables de la capacitat de llegir Braille i de sentir estímuls suaus.
Els corpuscles de Pacini determinen el tacte brut i distingeixen les substàncies rugoses i toves. Reaccionen en potencials d'acció ràpida, especialment a vibracions al voltant de 250 Hz (fins i tot a centímetres de distància). Són els més sensibles a les vibracions i tenen grans camps receptors. Els corpuscles de Pacini només reaccionen a estímuls sobtats, de manera que les pressions com la roba que sempre estan comprimint la seva forma s'ignoren ràpidament. També han estat implicats en la detecció de la ubicació de les sensacions tàctils a les eines de mà.[3]
Els corpuscles bulbosos reaccionen lentament i responen a l'estirament sostingut de la pell. Són responsables de la sensació de lliscament dels objectes i tenen un paper important en el sentit cinestèsic i el control de la posició i el moviment dels dits. Les cèl·lules de Merkel i bulboses - de resposta lenta - estan mielinitzades ; la resta, de resposta ràpida, no ho són. Tots aquests receptors s'activen davant pressions que aixafen la seva forma provocant un potencial d'acció.[4][5][6][7]
Escorça somatosensorial
[modifica]El gir postcentral inclou l'escorça somatosensorial primària (àrees de Brodmann 3, 2 i 1) anomenada col·lectivament S1.
L'àrea de Brodman 3 (BA3) rep les projeccions més denses del tàlem. BA3a està implicat amb el sentit de la posició relativa de les parts del cos veïnes i la quantitat d'esforç que s'utilitza durant el moviment. BA3b s'encarrega de distribuir informació somatosensorial, projecta informació de textura a BA1 i informació de forma i mida a BA2.
La regió S2 (escorça somatosensorial secundària) es divideix en Àrea S2 i àrea ventral parietal. L'àrea S2 està implicada amb la percepció tàctil específica i, per tant, està vinculada de manera integral amb l'amígdala i l'hipocamp per codificar i reforçar els records.
L'àrea ventral parietal és el relé somatosensorial de l'escorça premotora i el centre de memòria somatosensorial, BA5.
BA5 és l'àrea d'associació i el camp de memòria organitzada topogràficament.
BA1 processa informació de textura mentre que BA2 processa informació de mida i forma.
L'àrea S2 processa el tacte lleuger, el dolor, la sensació visceral i l'atenció tàctil.
S1 processa la informació restant (tacte brut, dolor, temperatura).[8][9][10]
BA7 integra informació visual i propioceptiva per localitzar objectes a l'espai.[11][12]
L'escorça insular (insula) juga un paper en el sentit de la propietat corporal, l'autoconsciència corporal i la percepció. Insula també juga un paper a l'hora de transmetre informació sobre el tacte sensual, el dolor, la temperatura, la picor i l'estat local d'oxigen. Insula és un relé altament connectat i, per tant, participa en nombroses funcions.
Referències
[modifica]- ↑ «4 Fast Facts about the Somatosensory System» (en anglès). National Center for Complementary and Integrative Health. [Consulta: 13 octubre 2022].
- ↑ 2,0 2,1 Sherman, Carl. «The Senses: The Somatosensory System» (en anglès americà). Dana Foundation, 12-08-2019. [Consulta: 13 octubre 2022].
- ↑ Sima «The Brain Senses Touch beyond the Body». , 23-12-2019 [Consulta: 16 febrer 2020].
- ↑ Paré, Michel, and Catherine Behets. "Paucity of Presumptive Ruffini Corpuscles in the Index Finger Pad of Humans." Wiley Online Library. 10 February 2003. Web. 27 March 2016.
- ↑ Science, 323, 5920, 3-2009, pàg. 1503–6. arXiv: 0911.4885. Bibcode: 2009Sci...323.1503S. DOI: 10.1126/science.1166467. PMID: 19179493.
- ↑ IEEE Transactions on Haptics, 8, 1, 2015, pàg. 102–13. DOI: 10.1109/TOH.2014.2369422. PMID: 25398183.
- ↑ Paré, Michel, and Robert Elde. "The Meissner Corpuscle Revised: A Multiafferented Mechanoreceptor with Nociceptor Immunochemical Properties." JNeurosci. 15 September 2001. Web. 27 March 2016.
- ↑ Sensors (Basel, Switzerland), 17, 11, 11-2017, pàg. 2601. Bibcode: 2017Senso..17.2601H. DOI: 10.3390/s17112601. PMC: 5712818. PMID: 29137128 [Consulta: free].
- ↑ The European Journal of Neuroscience, 13, 2, 1-2001, pàg. 400–4. DOI: 10.1111/j.1460-9568.2001.01385.x. PMID: 11168545.
- ↑ Cerebral Cortex, 22, 8, 8-2012, pàg. 1834–50. DOI: 10.1093/cercor/bhr257. PMC: 3388892. PMID: 21955920.
- ↑ Geyer, Stefan; Schleicher, Axel; Zilles, Karl NeuroImage, 10, 1, 7-1999, pàg. 63–83. DOI: 10.1006/nimg.1999.0440. PMID: 10385582.
- ↑ Thalamus & Related Systems, 1, 4, 6-2002, pàg. 289–302. DOI: 10.1016/S1472-9288(02)00003-1.
Bibliografia complementària
[modifica]- Boron, Walter F.; Boulpaep, Emile L. Medical Physiology. Saunders, 2003, p. 352–358. ISBN 0-7216-3256-4.
- Flanagan, J.R., Lederman, S.J. Neurobiology: Feeling bumps and holes, News and Views, Nature, 2001 July 26;412(6845):389-91.
- «Haptic interfaces and devices». Sensor Review, 24, 1, 2004, pàg. 16–29. Arxivat de l'original el 2006-07-18. DOI: 10.1108/02602280410515770 [Consulta: 19 novembre 2023].
- Purves, Dale. Neuroscience, Fifth Edition. Sunderland, MA: Sinauer Associates, Inc, 2012, p. 202–203. ISBN 978-0-87893-695-3.
- «Force can overcome object geometry in the perception of shape through active touch». Nature, 412, 6845, 7-2001, pàg. 445–8. Arxivat de l'original el 2006-10-03. Bibcode: 2001Natur.412..445R. DOI: 10.1038/35086588. PMID: 11473320 [Consulta: 19 novembre 2023].
- Robles-De-La-Torre, G «The Importance of the Sense of Touch in Virtual and Real Environments». IEEE MultiMedia, 13, 3, 2006, pàg. 24–30. Arxivat de l'original el 2014-01-24. DOI: 10.1109/mmul.2006.69 [Consulta: 19 novembre 2023].
- Grunwald, M. (Ed.) Human Haptic Perception – Basics and Applications. Boston/Basel/Berlin: Birkhäuser, 2008, ISBN 978-3-7643-7611-6
- Encyclopedia of Touch Scholarpedia Expert articles