Secretariat Gitano de Barcelona
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | organització  |
| Història | |
| Creació | 1965 |
| Fundador | Gregorio Modrego Casaús |
El Secretariat Gitano de Barcelona és la institució més antiga de l'Estat dedicada al treball amb el poble gitano.[1] La seva metodologia de treball es basa en la implicació dels propis gitanos, el foment del voluntariat i la independència econòmica davant les administracions.
Va ser creada el 1965 per l'arquebisbe-bisbe de Barcelona Gregorio Modrego, per a la millora de les condicions de vida de la població gitana, a partir de la tasca que els jesuïtes Lluís Artigues i Pere Closa ja feien des de 1956. Entre 1965 i 1978 va editar la revista Pomezia,[2] degana de les publicacions espanyoles de temàtica gitana i una de les pioneres a tot el món.
Històricament, al marge dels resultats més palpables de la seva tasca, va promoure la consciència col·lectiva del poble gitano i va formar la que després seria la primera promoció de dirigents del moviment associatiu gitano. Impulsada per l'Arquebisbat de Barcelona, ha tingut com a directors al mateix Artigues, Jordi García-Díe, Oriol Xirinacs, Ignasi Marquès, Sergi Rodríguez i, en l'actualitat, Alberto Pérez.
El seu treball es desenvolupa fonamentalment en vuit àmbits diferents: inclusió, presons, cultura, ocupació, salut, habitatge, colònies infantils i cooperació. Treballa en xarxa amb Càritas de Barcelona, la Fundació Pere Closa, la Fundació Pere Tarrés i Mans Unides. Es finança, bàsicament, a partir d'aportacions privades.
Referències
[modifica]- ↑ Fabre, Jaume; Huertas, Josep Maria. Tots els barris de Barcelona. vol. 6-7. Edicions 62, 1976, p. 126. ISBN 8429712429.
- ↑ Garriga, Carme. Els Gitanos de Barcelona: una aproximació sociològica. Diputació de Barcelona, 2000, p. 104. ISBN Diputació de Barcelona.